Roberto Ferri: (I) La piel agrietada

 versió catalana | versión española

Roberto Ferri La Condanna  (2019)  Tempera grasa sobre lienzo  Exposición temporal MEAM Barcelona

Roberto Ferri (Taranto, 1978) es un joven artista hiperrealista italiano, muy influido por la pintura barroca, especialmente por Caravaggio. De formación autodidacta, a los 21 años se trasladó a Roma para profundizar en la pintura del s. XVI en adelante, por la que sentía una viva admiración, y se graduó en la Academia de Bellas Artes de esta ciudad. 

Aunque para muchos la pintura de Ferri está un poco fuera de su época, esta afirmación me parece injusta, fruto de un análisis superficial. Es cierto que la pintura de Ferri usa el clarobscuro y la gama de color rojo con un estilo caravaggiesco, y que su dramatismo y su constante referencia a la mitología nos recuerda también el estilo de pintores como Bouguereau, Géricault, David, Delacroix o Dalí. Pero lo cierto es que su obra, aunque recupera estos ecos lejanos, logra comunicar con el espectador actual. Su obra, además de la influencia de estos pintores clásicos tiene también ciertos paralelismos videográficos (Bill Viola, Chris Cunninham o Tarsem Singh).

En las pinturas de gran formato de Ferri el protagonista absoluto es el cuerpo. Cuerpos femeninos o masculinos, reflejados con gran precisión anatómica, en los que la belleza contrasta con las amputaciones, laceraciones, heridas, que causan un gran impacto en el observador, y recuerdan vívidamente los martirios de los santos o las prácticas de autolesiones propias de algunos místicos exaltados. 

En Roberto Ferri pues, coexiste la sensualidad y el erotismo de la carne con la tortura y el dolor, amalgamado todo con un intencionado y provocador anacronismo. La belleza del cuerpo como el inquietante dolor. Su obra está presente en grandes colecciones europeas y americanas y figura también en la catedral de Noto (Sicilia) y la de Montepulciano (cerca de Siena) o en el convento de las Hermanas de San José (Génova). 

Detalle de La condenna, donde puede verse
claramente la piel cuarteada

En su obra el dolor no solamente se limita al dolor provocado por inquietantes instrumentos, sino también a las alteraciones cutáneas. Una de ella es presentar trozos de piel agrietada, que recuerdan el "eccema craquelé" de algunos cuadros patológicos (La condanna, Psyché). La piel cuarteada ha sido usada también como elemento provocativo por otros artistas, especialmente por el escultor Igor Mitoraj.  

Los dermatólogos denominamos eccema craquelé a la presencia de fisuras superficiales, entrecruzadas, sobre una base más o menos eritematosa y descamativa, que adopta una apariencia resquebrajada y que suele ser muy pruriginoso.  Suele producirse por sequedad extrema de la piel que altera la capa córnea que pierde cohesión y produce este agrietamiento de amplias zonas cutáneas. 

Psyché, un óleo sobre lienzo de 2015. La doncella nos muestra 

el cuarteamiento de la piel de su omóplato, de la que surgen mariposas. 

Volvemos a encontrar el cuarteamiento cutáneo en Psyché, un óleo sobre lienzo que Ferri realizó en 2015. Los griegos creían que cuando una persona moría y exhalaba su último aliento, el alma abandonaba el cuerpo volando en forma de mariposa. Para ellos esto era el principio de la vida. La mitología griega representa a la diosa “Psiquis” o “Psique” como una adolescente con alas de mariposa, siendo la menor de las tres hijas del rey de Anatolia, la más hermosa de ellas y la representación del alma humana. Ferri la representa como una muchacha que nos da la espalda. En la zona escapular, su piel se cuartea y por las grietas salen mariposas. Una original y poética manera de releer el relato mitológico.  

Pero no solamente es la piel cuarteada la que está presente en la obra de Ferri. En una próxima entrada seguiremos comentando algunos aspectos de patología cutánea presentes en la obra del artista tarantino. 

 

---

 

Roberto Ferri: (I) la pell esquerdada

Roberto Ferri La Condanna  (2019)  Tempera grassa sobre tela  Exposició temporal MEAM Barcelona

Roberto Ferri (Taranto, 1978) és un jove artista hiperrealista italià, molt influenciat per la pintura barroca, especialment per Caravaggio. De formació autodidacta, als 21 anys es va traslladar a Roma per aprofundir en la pintura del s. XVI en endavant, per la qual sentia una gran admiració, i es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts d'aquesta ciutat.

Encara que hi ha qui considera que la pintura de Ferri està una mica fora de la seu temps, a mi aquesta afirmació em sembla injusta, fruit d'una anàlisi superficial. És cert que la pintura de Ferri fa servir el clarobscur i la gamma de color vermell amb un estil caravaggiesc, i que el seu dramatisme i la seva constant referència a la mitologia ens recorda també l'estil de pintors com Bouguereau, Géricault, David, Delacroix o Dalí. Però la veritat és que la seva obra, tot i que recupera aquests ecos llunyans, aconsegueix comunicar amb l'espectador actual. La seva obra, a més de la influència d'aquests pintors clàssics també té certs paral·lelismes videogràfics (Bill Viola, Chris Cunninham o Tarsem Singh).

A les pintures de gran format de Ferri el cos és el protagonista absolut. Cossos femenins o masculins, reflectits amb gran precisió anatòmica, en els quals la bellesa contrasta amb les amputacions, laceracions, ferides, que causen un gran impacte a l'observador, i recorden vívidament els martiris dels sants o les pràctiques d'autolesions pròpies d'alguns místics exaltats.

Amb en Roberto Ferri doncs, coexisteix la sensualitat i l'erotisme de la carn amb la tortura i el dolor, tot plegat amalgamat amb un anacronisme intencionat i provocador. És la bellesa del cos i el dolor inquietant. La seva obra està present en grans col·leccions europees i americanes i figura també a la catedral de Noto (Sicília) i a la de Montepulciano (a prop de Siena) o al convent de les Germanes de Sant Josep (Gènova).

Detall de La condenna, on es pot veure clarament la pell clivellada.

A la seva obra el dolor no es limita al dolor provocat per instruments inquietants, sinó també a les alteracions cutànies. Una d'ella és presentar trossos de pell esquerdada, que recorden l’"èczema craquelé" d'alguns quadres patològics (La condanna, Psyché). La pell clivellada també ha estat emprada com a element provocatiu per altres artistes, especialment per l'escultor Igor Mitoraj.

Els dermatòlegs anomenem èczema craquelé a la presència de fissures superficials, entrecreuades, sobre una base més o menys eritematosa i descamativa, que adopta una aparença esquerdada i que sol ser molt pruriginós. Normalment es produeix per sequedat extrema de la pell que altera la capa còrnia, la qual perd cohesió, produint aquestes esquerdes a àmplies zones cutànies.

Psyché, un oli sobre tela de 2015. La doncella ens mostra 

l'aclivellament de la pell del seu omòplat, de la que hi sorgeixen papallones. 

Tornem a trobar l’esquerdament cutani en Psyché, un oli sobre tela que Ferri va pintar el 2015. Els grecs creien que quan una persona moria i exhalava el seu darrer alè, l'ànima abandonava el cos volant en forma de papallona. Per a ells això era el principi de la vida. La mitologia grega representa a la deessa "Psiquis" o "Psique" com una adolescent amb ales de papallona. Psique era la menor de les tres filles del rei d'Anatòlia, la més bella, i es considerava la personificació de l'ànima humana. Ferri la representa com una noia que ens dóna l'esquena. A la zona escapular, la seva pell es quarteja i per les esquerdes surten papallones. Una manera original i poètica de rellegir el relat mitològic.

Però no només és la pell clivellada la que està present a l'obra de Ferri. En una propera entrada comentarem alguns aspectes de patologia cutània també presents a l'obra d’aquest original artista tarantí.