Jaume Cabrera Virgen con ángeles músicos (primer tercio del s. XV) Fragmento de retablo. Pintura al temple y pan de oro sobre tabla Museu Episcopal de Vic (MEV) |
Este es un fragmento de retablo que se exhibe en el Museu Episcopal de Vic (MEV). Fue pintado por Jaume Cabrera, un artista con taller activo en Barcelona entre 1394 y 1432. Podemos apreciar en él un estilo gótico italianizante, con cierto hieratismo en las figuras y una cierta influencia del primer gótico internacional de su coetáneo Lluís Borrassà. Representa la Virgen con el Niño, rodeada de ángeles que tocan diversos instrumentos musicales.
La Virgen aparece con gesto tranquilo, algo melancólico. Llama la atención un cuello grueso, prominente, que revela una tumoración subyacente. En seguida nos recuerda una hipertrofia tiroidea, un bocio.
Uno de los ángeles músicos, el que tañe una pequeña arpa, también presenta un cuello con un aspecto similar.
 |
Ángel músico con un cuello prominente, compatible con la hipertrofia tiroidea que caracteriza al bocio. |
No es esta la única imagen sugestiva de esta enfermedad del tiroides. Sin salir de este museo, encontramos otro ejemplo en el retablo de Santa Margarita, que procede de la iglesia de Santa Creu de Fonollosa. Fue pintado en la primera mitad del s. XV por el Mestre de Fonollosa. En él aparece la santa con una clara formación nodular en el cuello y con la cara un poco hinchada, otra de las características frecuentes en el hipotiroidismo.
 |
Mestre de Fonollosa: Retablo de Santa Margarita, procedente de la iglesia de Sta. Creu de Fonollosa. MEV. La santa presenta un cuello con bocio, párpados edematosos y la cara un poco hinchada, signos compatibles con hipotiroidismo. |
En otros retablos del mismo museo (MEV) como en la predela de la iglesia de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol), en el retablo de San Antonio y Santa Margarita, de Lluís Borrassà o en el de Jaume Ferrer I, podemos encontrar imágenes semejantes.
La repetición de cuellos abultados en muchos personajes, puede hacer pensar que era un mero recurso estilístico propio de la época y que no trasluce ningún tipo de patología subyacente.
Sin embargo, la prominencia en el cuello no se ve en todos los personajes, sino que se limita a algunos de ellos. En la mayoría de los casos afectan a figuras femeninas (aunque también puede verse en algunos casos, si bien menos frecuentes en varones). En el caso que reflejen casos de bocio, debemos recordar que esta patología incide más en mujeres que en hombres (en una proporción de 3:1).
 |
Jaume Ferrer I (activo en el primer tercio del s. XV): Virgen Dolorosa, en la predela procedente de Castelló de Farfanya. MEV. |
 |
Mestre de Fonollosa: Virgen Dolorosa. Retablo de Sta. Margarita, procedente de la iglesia de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol) |
El bocio era una enfermedad muy común en la Edad Media, especialmente en las zonas alejadas del mar, por falta de iodo en la dieta. En Inventarium et Collectorium Chirugia Magna,
publicado en 1363, y traducido al francés en 1478, Guy de Chauliac afirma que el bocio era una enfermedad local
y hereditaria para la cual no existía tratamiento médico
eficaz. Más tarde, el catalán Arnau de Vilanova, en
su Breviare, se refiere al bocio como una enfermedad
endémica en algunas regiones. Con todas las limitaciones que tiene este tipo de diagnósticos retrospectivos, creemos que no es descabellado pensar que la elevada incidencia de la enfermedad tiroidea pueda explicar la repetición de cuellos abultados que aparecen en las pinturas catalanas del s. XV.
 |
Mestre de Fonollosa. Retablo de Sta. Margarita, procedente de la iglesia de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol) |
 |
Lluís Borrassà. Retablo de San Antonio y Santa Margarita (s. XV), procedente de Santa María de Rubió. MEV. |
 |
Lluís Borrassà. Retablo de San Pedro. Seu d'Ègara. Terrassa |
___________________________________
Goll als retaules gòtics
Jaume Cabrera Marededéu amb àngels músics (primer terç del s. XV) Fragment de retaule Pintura al tremp i pa d'or sobre taula Museu Episcopal de Vic (MEV) |
Aquest és un fragment de retaule que s'exhibeix al Museu Episcopal de Vic (MEV). Va ser pintat per Jaume Cabrera, un artista amb taller actiu a Barcelona entre 1394 i 1432. Podem apreciar-hi un estil gòtic italianitzant, amb cert hieratisme a les figures i una influència del primer gòtic internacional del seu coetani Lluís Borrassà. Representa la Verge amb el Nen, envoltada d'àngels, que toquen diferents instruments musicals.
La Verge apareix amb gest tranquil, una mica melancòlic. Crida l'atenció un coll gruixut, prominent, que revela una tumoració subjacent. De seguida ens recorda una hipertròfia tiroïdal, un goll.
Un dels àngels músics, amb una petita arpa, també presenta el coll amb un aspecte similar.
|
Àngel músic amb un coll prominent, compatible amb la hipertròfia de la tiroide que caracteritza al goll |
Aquesta no és l'única imatge suggestiva d'aquesta malaltia de la tiroide. En aquest mateix museu, hi trobem un altre exemple al retaule de Santa Margarida, que procedeix de l'església de Santa Creu de Fonollosa. Va ser pintat a la primera meitat del segle XV pel Mestre de Fonollosa. Hi apareix la santa amb una clara formació nodular al coll i amb la cara una mica inflada, una altra de les característiques freqüents en l'hipotiroïdisme.
|
Mestre de Fonollosa: Retaule de Santa Margarida, procedent de l'esglèsia de Sta. Creu de Fonollosa. MEV. La santa presenta un coll amb un notable goll, parpelles edematoses i la cara una mica inflada, signes compatibles amb l'hipotiroidisme. |
En altres retaules del mateix museu (MEV) com a la predel·la de l'església de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol), al retaule de Sant Antoni i Santa Margarida, de Lluís Borrassà o al de Jaume Ferrer I, hi trobem imatges semblants.
La repetició de colls voluminosos en molts personatges, pot fer pensar que era un mer recurs estilístic propi de l'època sense deixar entreveure cap mena de patologia subjacent.
No obstant això, la prominència al coll no es veu en tots els personatges, sinó que es limita només a alguns. En la majoria dels casos afecten a figures femenines (tot i que també es pot veure en alguns casos, si bé menys freqüents en homes). En cas que reflecteixin casos de goll, hem de recordar que aquesta patologia incideix més en dones que en homes (en una proporció de 3:1).
|
Jaume Ferrer I (actiu durant el primer terç del s. XV): Verge Dolorosa, a la predel·la procedent de Castelló de Farfanya. MEV. |
|
Mestre de Fonollosa: Verge Dolorosa. Retaule de Santa Margarida, procedent de l'esglèsia de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol) |
El goll era una malaltia molt comuna a l'Edat Mitjana, especialment a les zones allunyades del mar, per falta de iode a la dieta. A l'Inventarium et Collectorium Chirugia Magna, publicat el 1363, i traduït al francès el 1478, Guy de Chauliac afirma que el goll era una malaltia local i hereditària per a la qual no existia tractament mèdic eficaç. Més tard, el català Arnau de Vilanova, a Breviare, es refereix al goll com una malaltia endèmica en algunes regions. Amb totes les limitacions que té aquest tipus de diagnòstics retrospectius, creiem que no és desgavellat pensar que l'elevada incidència de la malaltia tiroïdal pugui explicar la repetició de colls voluminosos que apareixen a les pintures catalanes del segle XV.
|
Mestre de Fonollosa. Retaule de Sta. Margarida, procedent de l'esglèsia de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol) |
|
Lluís Borrassà. Retaule de Sant Antoni i Santa Margarida (s. XV), procedent de Santa Maria de Rubió. MEV. |
|
Lluís Borrassà. Retablo de San Pedro. Seu d'Ègara. Terrassa |
No hay comentarios:
Publicar un comentario