Dedos amputados en pinturas rupestres?

versió catalana | versión española

Manos    (7.350 a.C.)  Pintura rupestre  Cueva de las manos.  Santa Cruz (Argentina)

La Cueva de las Manos es un yacimiento arqueológico con pinturas rupestres, en el cañón del río Pinturas, en la Provincia de Santa Fe (Patagonia Argentina) La cueva tiene 20 metros de profundidad, 10 metros de alto y 15 metros de ancho, y es de difícil acceso.

En el interior de la cueva se encontraron vestigios de materiales líticos, restos de fogones, huesos y pieles de animales que eran la base de la subsistencia de una sociedad de cazadores-recolectores. Pero sobre todo destaca el arte paleolítico, fiel testimonio de aquel grupo humano. .

Las pinturas rupestres son de gran belleza y su notable antigüedad que se data en el año 7.350 a. C. Se trata de una de las expresiones artísticas más antiguas de los pueblos sudamericanos. 

Para realizar la mayoría de las pinturas se usaban colores como rojo, ocre, amarillo, blanco y negro, obtenidos de frutos, plantas y rocas molidas. También se usaba la sangre de los animales cazados y la grasa de los mismos como aglutinante. 

Los temas responden a tres períodos distintos; el más antiguo —y menos abstracto— es rico en escenas de caza; en el período intermedio sobresalen las manos que se encuentran acompañadas secundariamente por la representación de animales aislados; en el último período la temática preponderante es la de motivos geométricos, líneas, puntos y otras formas, con probable significación mágica, de los cuales se desconoce su significado.

La mayoría de las manos son negativos (es decir se ponía la mano en la pared y se pintaba alrededor) aunque también hay impresiones de manos positivas. Las manos se ven enteras, con los dedos más o menos abiertos. 

Manos de la Grotte de Gargas (Francia)

En cambio, en la Grotte de Gargas (Francia), a 114 de las 231 imágenes de manos les faltan dedos, o los tienen más cortos. Esto sugiere que los dedos están mutilados. Se ha especulado mucho sobre la causa de esta amputación de las falanges. Accidentes, congelaciones, alguna enfermedad. 

Hace un par de años, los investigadores de la Universidad Simon Fraser de Canadá Brea McCauley, David Maxwell y Mark Collard, en un artículo publicado este martes en el medio especializado Journal of Paleolithic Archaeology , sostienen que las manos de dedos amputadas podrían haber sido mutiladas como consecuencia de algún ritual. 

Hay quien opina que también podria formar parte de una broma del pintor paleolítico, que habría pintado la mano con algunos dedos doblados. Los investigadores señalan que los rituales de amputación de dedos podrían adoptar muchas formas: algunas personas antiguas podrían haberlo hecho como parte de una ceremonia religiosa o como una forma de llorar la pérdida de un ser querido. A otros se les puede haber hecho esto como parte de un ritual de castigo . Todavía no hay forma de probar que ocurrieron tales rituales, o que personas del Paleolítico Superior se cortaron los dedos intencionalmente, pero los investigadores sostienen que el misterio no está resuelto y que es lo suficientemente intrigante para justificar una mayor investigación.

___________________________________

Dits amputats en pintures rupestres?

Mans    (7.350 a.C.)  Pintura rupestre  Cova de les mans.  Santa Cruz (Argentina)

La Cova de les Mans és un jaciment arqueològic amb pintures rupestres, en el canyó del riu Pintures, a la Província de Santa Fe (Patagònia Argentina). La cova té 20 metres de profunditat, 10 metres d'alt i 15 metres d'ample, i és de difícil accés.

A l'interior de la cova es van trobar vestigis de materials lítics, restes de fogons, ossos i pells d'animals que eren la base de la subsistència d'una societat de caçadors-recol·lectors. Però sobretot destaca l'art paleolític, fidel testimoni d'aquell grup humà.

Les pintures rupestres són de gran bellesa i la seva notable antiguitat es data de l'any 7.350 a. C. Es tracta d'una de les expressions artístiques més antigues dels pobles sud-americans.

Per realitzar la majoria de les pintures es feien servir colors com el vermell, l’ocre, el groc, el blanc i el negre, obtinguts de fruits, plantes i roques mòltes. També es feia servir la sang dels animals caçats i el greix dels mateixos com a aglutinant.

Els temes responen a tres períodes diferents; el més antic -i menys abstracte- és ric en escenes de caça; en el període intermedi sobresurten les mans que es troben acompanyades secundàriament per la representació d'animals aïllats; en l'últim període la temàtica preponderant és la de motius geomètrics, línies, punts i altres formes, amb probable significació màgica, dels quals es desconeix el seu significat.

La majoria de les mans són negatius (és a dir es posava la mà a la paret i es pintava el voltant) tot i que també hi ha impressions de mans positives. Les mans es veuen senceres, amb els dits més o menys oberts.

Mans de la Grotte de Gargas (França)

En canvi, a la Grotte de Gargas (França), a 114 de les 231 imatges de mans els falten dits, o els tenen més curts. Això suggereix que els dits estan mutilats. S'ha especulat molt sobre la causa d'aquesta amputació de les falanges. Accidents, congelacions, alguna malaltia.

Fa un parell d'anys, els investigadors de la Universitat Simon Fraser de Canadà Brea McCauley, David Maxwell i Mark Collard, en un article publicat aquest dimarts al mitjà especialitzat Journal of Paleolithic Archaeology, sostenen que les mans de dits amputades podrien haver estat mutilades com a conseqüència d'algun ritual.

Hi ha qui opina que també podria formar part d'una broma del pintor paleolític, que hauria pintat la mà amb alguns dits doblegats. Els investigadors assenyalen que els rituals d'amputació de dits podrien adoptar moltes formes: algunes persones antigues podrien haver-ho fet com a part d'una cerimònia religiosa o com una forma de plorar la pèrdua d'un ésser estimat. A uns altres se'ls pot haver fet això com a part d'un ritual de càstig. Si bé no es pot provar que aquests rituals van succeir, o que persones del Paleolític Superior es van tallar els dits intencionadament, els investigadors sostenen que el misteri no està resolt i que és prou intrigant per justificar-ne una major investigació.