Benito Prieto Coussent El Padre Damián (1970) Técnica mixta Iglesia de Santa María de la Alhambra Granada |
Esta pintura representa al P. Damián (1840-1889), misionero católico en Molokai, una isla en la que se confinaban los leprosos. El misionero acabó contagiándose de la enfermedad y muriendo a consecuencia de ella, convirtiéndose en una figura emblemática. Fue canonizado en 2009.
La obra de Prieto Coussent representa con fidelidad el aspecto de la lepra lepromatosa. En las representaciones antiguas de la lepra se evitaba representarla de forma realista y las lesiones de la enfermedad eran meramente insinuadas con unos puntos simbólicos. Por esto la representación realista de la enfermedad en el arte no llega hasta tiempos relativamente recientes. Pero aquí el P. Damián aparece con toda la riqueza semiológica de la enfermedad, fiel hasta en los más mínimos detalles y no cabe duda que el artista se documentó cuidadosamente del aspecto clínico de los leprosos. La infiltración de las cejas, los lepromas nasales, los lóbulos auriculares pendientes, dan a la cara el típico aspecto de "cara de león" propio de la lepra lepromatosa.
Se trata de una pintura de grandes dimensiones, realizada con técnica mixta. En ella aparece el misionero, mostrando la facies leonina, el aspecto característico de la lepra lepromatosa y la mano en garra. Está sentado en un desarrapado jergón de harapos de arpillera, para destacar la miseria de la cabaña en la que vivió. Lleva en la cabeza un sombrero de paja, que usaba para protegerse del intenso sol de la Polinesia. La mano derecha aparece toscamente vendada, mientras que con la mano izquierda, deformada por la garra cubital, sostiene con dificultad un libro (probablemente una Biblia o un misal) en el que podemos ver un icono de Jesucristo, a color.
En la pared de la cabaña, construída con troncos, hay un rudimentario crucifijo hecho con dos ramitas unidas con una cuerda. Un cuadro con los Sagrados Corazones es el único elemento "suntuario" de la estancia, en clara alusión a la orden a la que pertenecía el padre Damián.
El cuadro es una obra de Benito Prieto Coussent (1907-2001), un artista gallego nacido en Ribadeo, que aprendió de su padre, fotógrafo, los misterios de la luz, la expresión de las facciones y la plasticidad de los objetos. Benito se dedicó a la pintura, destacando sus imágenes religiosas, especialmente de Cristos retorcidos y convulsos. Actualmente buena parte de su obra figura en diversos museos y colecciones de todo el mundo.
En 1983 Benito Prieto Coussent ingresó en la Real Academia de Bellas Artes Nuestra Sra. de las Angustias de Granada. En el día de su ingreso obsequió a la Academia con esta obra. En aquel día terminó su discurso diciendo:
"Hoy traigo de credencial, mi Padre Damián. Con él hago entrega a la Academia de parte de mí mismo, de mi corazón y mi constancia de pintor que se conmueve ante la grandeza del hombre sobre el que la gracia de la divinidad se ha posado. Y también el dolor y la tragedia de los hombres. Mi Padre Damián es eso y mucho más, no es sólo una obra de Arte sino un testimonio de la dignidad del espíritu humano y de su derrota en la carne. No es una obra de espíritus débiles o acobardados. Mi Padre Damián se alza de la podredumbre hacia el infinito clamor de la esperanza, consciente de su derrota y su miseria, pero iluminado por el rutilante testimonio de Cristo”
La pintura del P. Damián se instaló hace unos años en la Iglesia de Santa María de la Alhambra, de Granada.
___________________________________
El P. Damià de Benito Prieto Coussent
Benito Prieto Coussent El Pare Damià (1970) Tècnica mixta Esglèsia de Santa Maria de l'Alhambra Granada |
Aquesta pintura representa al P. Damián (1840-1889) missioner catòlic a Molokai, una illa on es confinaven els leprosos. El missioner va acabar contagiant-se de la malaltia i morint, convertint-se en una figura emblemàtica. Va ser canonitzat el 2009.
L'obra de Prieto Coussent representa amb fidelitat l'aspecte de la lepra lepromatosa. A les representacions antigues de la lepra s'evitava representar-la de forma realista i les lesions de la malaltia eren merament insinuades amb uns punts simbòlics. Per això la representació realista de la malaltia a l'art no arriba fins a temps relativament recents. Però aquí el P. Damián apareix amb tota la riquesa semiològica de la malaltia, fidel fins i tot en els detalls més mínims i no hi ha dubte que l'artista es va documentar acuradament de l'aspecte clínic dels leprosos. La infiltració de les celles, els lepromes nasales, els lòbuls auriculars que cauen, donen a la cara el típic aspecte de "cara de lleó" propi de la lepra lepromatosa.
És una pintura de grans dimensions, realitzada amb tècnica mixta. Hi apareix el missioner, mostrant la facies lleonina, l'aspecte característic de la lepra lepromatosa i la mà en arpa. Està assegut en una màrfega de parracs de xarpellera, per destacar la misèria de la cabana en què va viure. Porta al cap un barret de palla, que feia servir per protegir-se de l'intens sol de la Polinèsia. La mà dreta apareix toscament embenada, mentre que amb la mà esquerra, deformada per la urpa cubital, sosté amb dificultat un llibre (probablement una Bíblia o un missal) on podem veure una icona de Jesucrist, a color.
A la paret de la cabana, construïda amb troncs, hi ha un crucifix rudimentari fet amb dues branquetes unides amb una corda. Un quadre amb els Sagrats Cors és l'únic element "sumptuari" de l'estada, en clara al·lusió a l'ordre a la qual pertanyia el pare Damià.
El quadre és una obra de Benito Prieto Coussent (1907-2001), un artista gallec nascut a Ribadeo, que va aprendre del seu pare, fotògraf, els misteris de la llum, l'expressió de les faccions i la plasticitat dels objectes. Benet es va dedicar a la pintura, destacant-ne les imatges religioses, especialment de Cristos recargolats i convulsos. Actualment bona part de la seva obra figura a diversos museus i col·leccions de tot el món.
El 1983 Benito Prieto Coussent va ingressar a la Reial Acadèmia de Belles Arts Nostra Sra. de Las Angustias de Granada. El dia del seu ingrés va obsequiar l'Acadèmia amb aquesta obra. Aquell dia va cloure el seu discurs dient:
"Avui porto de credencial, el meu Pare Damià. Amb ell faig entrega a l'Acadèmia de part de mi mateix, del meu cor i la meva constància de pintor que es commou davant la grandesa de l'home sobre el qual recau la gràcia de la divinitat. I també el dolor i la tragèdia dels homes. El meu Pare Damià és això i molt més, no és només una obra d'Art sinó un testimoni de la dignitat de l'esperit humà i de la seva derrota en la carn. No és una obra d’esperits febles o acovardits. El meu Pare Damià s'alça de la podridura cap a l'infinit clam de l'esperança, conscient de la seva derrota i la seva misèria, però il·luminat pel rutilant testimoni de Crist”
La pintura del Pare Damià es va instal·lar fa uns anys a l'Església de Santa Maria de l'Alhambra, a Granada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario