Durero, un precursor de la telemedicina

versió catalana | versión española

Albrecht Dürer Autorretrato (1521)   Dibujo con pluma sobre papel, en una carta  12,7 x 11,7 cm Kunsthalle. Bremen.

Albrecht Dürer, también conocido entre nosotros como Alberto Durero (1471-1528) es el artista más famoso del Renacimiento alemán, conocido en todo el mundo por sus pinturas, dibujos, grabados y escritos teóricos sobre arte.

Famoso en media Europa antes de cumplir los treinta años gracias al éxito de su serie de xilografías del Apocalipsis (1498), Durero ejerció una influencia determinante en los artistas del s. XVI, tanto alemanes como flamencos y holandeses, como Lucas van der Leyden, y fue admirado por prestigiosos artistas italianos como Rafael Sanzio y Tiziano; consta además que sostuvo contactos con genios como Leonardo da Vinci y Giovanni Bellini. Sus grabados alcanzaron gran difusión e inspiraron a múltiples creadores posteriores, incluyendo la pintura barroca española, la corriente nazarena del s. XX y también los expresionistas alemanes de de principios del s. XX. Durero se convirtió en el símbolo del espíritu germánico en el siglo XIX. Como tal se le rindió homenaje erigiéndole una estatua, la primera que se dedicó a un artista en Alemania y en Europa. 

Autorretrato de Alberto Durero a los 26 años.
Museo del Prado, Madrid. 

En 1520, con motivo de la coronación de Carlos V en Aquisgrán, Alberto Durero partió para dicha ciudad para reunirse con el nuevo emperador. El motivo era de mucho interés para él: la renovación de la pensión vitalicia que le había sido concedida por el anterior monarca, el emperador Maximiliano I de Habsburgo, abuelo de Carlos V. Durero había estado ocupado en diversos proyectos encargados por Maximiliano I, y le convenía seguir siendo el artista de referencia. Durero había previamente consultado este asunto con la Gobernadora de los Países Bajos, Margarita de Austria (tía de Carlos V). Pero el nuevo emperador, más interesado en pintores italianos, como Tiziano, lo acogió con frialdad. Aunque el grabador de Nüremberg consiguió el objetivo de su gestión, y  logró mantener la asignación económica que le había concedido Maximiliano. 

Durero aprovechó el viaje, para alargar su estancia en los Países Bajos y visitar a algunos pintores amigos como Quentyn Massys o Lucas Leyden. A su regreso a Nüremberg, en 1521, comenzó a sentir un malestar generalizado que se acompañaba de fiebre. No consiguió contactar personalmente con su médico, por lo que decidió enviarle una carta, en la que se autorretrató en un dibujo en el que aparecía desnudo señalando el hipocondrio izquierdo, indicando además, con su propia letra, el lugar exacto de su dolencia: 

“ahí donde está la mancha amarilla, que señalo con el dedo, ahí me duele”.

Alberto Duero se dibuja a si mismo desnudo, en este particular autorretrato, en el año de 1513 y marca con un círculo amarillo la zona dolorida. Es la zona esplénica, la zona del bazo, lo que junto al dato de la fiebre, permite especular que tal vez Durero podría haberse contagiado de  paludismo durante su viaje a Flandes.  El paludismo era endémico en muchas regiones de Europa, y hasta bien entrado el siglo XX, no se logró su completa erradicación del continente. Se trata de una enfermedad causada por Plasmodium falciparum, y transmitida por la picadura de las hembras de mosquitos del género Anopheles. Aparte de los característicos picos febriles que se producen cada 72 horas, la enfermedad puede desencadenar, en fases más avanzadas, hepato y esplenomegalia. La aparición de este último síntoma sería el motivo por el que Durero se retrató semidesnudo a la edad de cuarenta y dos años.

La carta con el dibujo se conserva en el museo Kunsthalle de la ciudad de Bremen, y es uno de los más fieles testimonios de la relación de arte y medicina, de la relación entre médico y paciente, aún pesar de la distancia. Tal vez sea el primer precursor de la telemedicina, un modo de comunicación que la tecnología y la pandemia de covid-19 ha hecho muy popular. 

  

---

 

Durer, un precursor de la telemedicina

Albrecht Dürer Autorretrat (1521)   Dibuix amb ploma sobre paper, en una carta  12,7 x 11,7 cm Kunsthalle. Bremen.

Albrecht Dürer, també conegut entre nosaltres com Albert Durer (1471-1528) és l'artista més famós del Renaixement alemany, conegut arreu del món per les seves pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art.

Famós a mig Europa abans de complir els trenta anys gràcies a l'èxit de la seva sèrie de xilografies de l'Apocalipsi (1498), Dürer va exercir una influència determinant entre els artistes del s. XVI, tant alemanys com flamencs i holandesos, com Lucas van der Leyden, i va ser admirat per prestigiosos artistes italians com Rafael Sanzio i Ticià. Consta també que va mantenir contactes amb genis com Leonardo da Vinci i Giovanni Bellini. Els seus gravats van aconseguir una gran difusió i van inspirar a múltiples creadors posteriors, incloent la pintura barroca espanyola, la corrent natzarena del s. XX i també els expressionistes alemanys de principis del s. XX. Durer es va convertir en el símbol de l'esperit germànic al segle XIX. Com a tal se li va retre homenatge erigint una estàtua, la primera a Alemanya i a Europa que es va dedicar a un artista.

Autoretrat de Albert Durer als 26 anys.
Museo del Prado, Madrid. 

El 1520, arran de la coronació de Carles V a Aquisgrà, Alberto Durer va marxar cap a aquesta ciutat per reunir-se amb el nou emperador. El motiu era de molt interès per a ell: la renovació de la pensió vitalícia que li havia estat concedida per l'anterior monarca, l'emperador Maximilià I d'Habsburgo, avi de Carles V. Durer, havia estat ocupat en diversos projectes encarregats per Maximilià I, i li convenia seguir sent l'artista de referència. Dürer prèviament havia consultat aquest assumpte amb la Governadora dels Països Baixos, Margarida d'Àustria (tieta de Carles V). Però el nou emperador, més interessat en pintors italians, com Tiziano, el va acollir amb fredor. Tot i això el gravador de Nüremberg va aconseguir l'objectiu i va mantenir l'assignació econòmica que li havia concedit Maximilià. 

Dürer va aprofitar el viatge, per allargar la seva estada als Països Baixos i visitar alguns pintors amics com Quentyn Massys o Lucas Leyden. Al seu retorn a Nüremberg, el 1521, va començar a sentir un malestar generalitzat que s'acompanyava de febre. No va aconseguir contactar personalment amb el seu metge, pel que va decidir enviar-li una carta, en la qual es va autorretratar en un dibuix on apareixia nu assenyalant l'hipocondri esquerre, indicant a més, amb la seva pròpia lletra, el lloc exacte de la seva malaltia:

"Aquí on hi ha la taca groga, que va assenyalar amb el dit, aquí em fa mal".

Albert Durer es dibuixa a si mateix nu, en aquest particular autoretrat de l'any 1513 i marca amb un cercle groc la zona adolorida. És la zona esplènica, la zona de la melsa, el que juntament amb la dada de la febre, permet especular que potser Durer podria haver-se contagiat de paludisme durant el seu viatge a Flandes. El paludisme era endèmic a moltes regions d'Europa, i fins ben entrat el segle XX, no es va aconseguir eradicar completament al continent. Es tracta d'una malaltia causada per Plasmodium falciparum, i transmesa per la picada de les femelles de mosquits del gènere Anopheles. A part dels característics pics febrils que es produeixen cada 72 hores, la malaltia pot desencadenar, en fases més avançades, hepato i esplenomegàlia. L'aparició d'aquest últim símptoma seria el motiu pel qual Durer es va retratar mig despullat a l'edat de quaranta-dos anys.

La carta amb el dibuix es conserva al museu Kunsthalle de la ciutat de Bremen, i és un dels testimonis més fidels de la relació entre l’art i la medicina, i la relació entre metge i pacient, malgrat la distància. Potser és doncs el primer precursor de la telemedicina, una via de comunicació que la tecnologia i la pandèmia de Covid-19 han fet molt popular.