Hace 5.000 años ya existía la peste

  versió catalana | versión española

Cráneo RV2039  (ca. 5.000 años)  Restos humanos  Colección antropológica Rudolf Virchow Berlín

Cuando se habla de peste, enseguida pensamos en la peste negra, la gran epidemia que asoló Europa a partir de mediados del siglo XV, causando la muerte de casi la mitad de la población en muchas regiones. Realmente esa fue una de las más grandes epidemias de las que se conserva el recuerdo, y que causó brotes sucesivos en los siguientes siglos. Pero no fue la primera vez que la infección por la bacteria Yersinia pestis llegó a nuestro continente.

Un grupo de investigadores han podido aislar la cepa conocida más antigua del agente causal de la peste en los huesos de un cazador-recolector de más de 5.000 años de antigüedad.

La revista  Cell Reports  publica el análisis genético de esta bacteria, demostrando que apareció 2.000 años antes de lo que se pensaba, aunque era menos contagiosa y mortal que su variante medieval.

En el yacimiento arqueológico de conchas de Riņņukalns, en Letonia, cerca del río Salacia (un río que desemboca en el mar Báltico) se acumulan sobre todo conchas de mejillones y espinas de pescado, como consecuencia de la actividad humana. La primera excavación sistemática que se hizo en este yacimiento, la hizo Sievers en 1875. Allí encontró los restos humanos de una mujer de 12-18 años (RV 1852) y los de un hombre de 20 a 30 años (RV 2039).

En 1877, Sievers envió los cráneos RV 1852 y RV 2039, de Riņņukalns, a su amigo el médico alemán Rudolf Virchow (1821-1902) de Berlín. Virchow fue un médico destacado: estableció los campos de la patología celular, la base de la medicina moderna, la medicina social y fue uno de los primeros en señalar la importancia de la Historia de la Medicina. En 1869, debido a su interés por la prehistoria y la protohistoria, se convirtió en el fundador de la Sociedad de Antropología de Berlín (Berliner Gesellschaft für Anthropologie, Ethnologie und Urgeschichte).

Virchow estudió los restos humanos de Riņņukalns y publicó un primer informe. Después de la Segunda Guerra Mundial, se perdió el rastro de los cráneos de Riņņukalns. Pero en 2011 fueron redescubiertos en la Colección Antropológica Rudolf Virchow reinventariada por la BGAEU.

Poco después (2017-2018) se encontraron más restos humanos en Riņņukalns: un macho adulto (2017/1) y un neonato (2018/1). Es probable que se tratara de un asentamiento estable, en un lugar donde era fácil la pesca y la recolección de moluscos. Todos estos restos fueron fechados radiocarbono en 5.300-5050.

Izquierda: Mapa del yacimiento de Riņņukalns. 

Derecha: Cráneo y mandíbula RV2039 

No disponemos de mucha información sobre la composición genómica de los cazadores-recolectores que vivieron en el nordeste de Europa hace 5.000 años o sobre sus posibles enfermedades infecciosas, por lo que se sometieron los restos de los cuatro individuos de Riņņukalns a un análisis de ADN antiguo (ADNa) que también incluyó una detección de patógenos. Sorprendentemente, se identificó en un macho el genoma de Yersinia pestis, el agente infeccioso responsable de la peste, una enfermedad que por lo menos ha causado tres grandes epidemias desde aquel entonces hasta ahora.

La forma actual de Yersinia pestis  puede transmitirse de los animales (por ejemplo roedores) a los humanos. Es posible que los cazadores-recolectores, que frecuentemente mataban roedores como alimento o decoración personal, se contagiaran de Y. pestis o de su antecesor Y. pseudotuberculosis directamente de los animales. Curiosamente, en el yacimiento de Riņņukalns, el castor fue la especie que frecuentaba más entre los hallazgos de Sievers. Los castores son un portador común de Y. pseudotuberculosis, que precede las cepas actuales de Y. pestis.

Rudolf Virchow (1821-1902) 

Hasta ahora no disponemos de información experimental sobre la patogenicidad de las cepas antiguas de Y. pestis. Por lo tanto, es difícil evaluar su capacidad para causar una epidemia. No parece que en Riņņukalns las pulgas tuvieran ningún papel en su transmisión, y en todo caso el contagio sería por gotitas de Flügge (peste neumónica) o incluso a partir de una mordedura de algún animal (forma septicémica).

Con todo, la importancia del estudio radica en la demostración de la existencia de Y. pestis hace más de 5.000 años. Y también en la importancia de la obra de Rudolf Virchow, que no disponía de los medios para diagnosticar la presencia de la bacteria, pero quien conservó los cráneos en su colección, posibilitando que fueran estudiados 145 años más tarde.

 

---

Fa 5.000 anys ja existia la pesta

Crani RV2039  (ca. 5.000 años)  Restes humanes  Col·lecció antropològica Rudolf Virchow Berlín

Quan es parla de pesta, de seguida es pensa en la pesta negra, la gran epidèmia que va assolar Europa a partir de mitjans del s. XV, causant la mort de gairebé la meitat de la població en moltes regions. Realment aquella va ser una de les més grans epidèmies de les que s'en serva record, i que va produir brots successius en els següents segles. Però no va ser aquesta la primera vegada que la infecció pel bacteri Yersinia pestis va arribar al nostre continent.  

Un grup d’investigadors han pogut aïllar la soca coneguda més antiga de l'agent causal de la pesta en els ossos d’un caçador-recol·lector de més de 5.000 anys d’antiguitat.

La revista Cell Reports publica l'anàlisi genètica d'aquest bacteri, demostrant que va aparèixer 2.000 anys abans del que es pensava, encara que era menys contagiosa i mortal que la seva variant medieval.

Al jaciment arqueològic de petxines de Riņņukalns, a Letònia, a prop del riu Salaca (un riu que desemboca al mar Bàltic) s'acumulen sobretot closques de musclos i espines de peix, com a conseqüència de l'activitat humana. La primera excavació sistemàtica que es va fer en aquest jaciment, la va fer  Sievers el 1875. Hi va trobar les restes humanes d'una dona de 12-18 anys (RV 1852) i els d'un home de 20 a 30 años (RV 2039). 

El 1877, Sievers va enviar els cranis RV 1852 i RV 2039, de Riņņukalns, al seu amic el metge alemany Rudolf Virchow (1821-1902) de Berlín. Virchow va ser un metge destacat: va establir els camps de la patologia cel·lular, la base de la medicina moderna, la medicina social i va ser un dels primers en assenyalar la importància de la Història de la Medicina. El 1869, degut al seu interés per la prehistòria i la protohistòria, es va convertir en el fundador de la Societat d'Antropologia de Berlin (Berliner Gesellschaft für Anthropologie, Ethnologie und Urgeschichte).

Virchow va estudiar les restes humanes de  Riņņukalns i va publicar un primer informe). Després de la Segona Guerra Mundial, es va perdre el rastre dels cranis de Riņņukalns. Però el 2011, van ser redescoberts a la Col·lecció Antropològica Rudolf Virchow reinventariada per la BGAEU. 

Poc després (2017-2018) es van trobar més restes humanes a Riņņukalns: un mascle adult (2017/1) i un neonat (2018/1). ës probable que es tractés d'un assentament estable, en un lloc on era fàcil la pesca i la recol·lecció de mol·luscs. Totes aquestes restes van ser datades radiocarboni en 5300-5050. 

Esquerra: Mapa del jaciment de Riņņukalns. Dreta: Crani i mandíbula RV2039 

No es té gaire informació sobre la composició genòmica dels caçadors-recolectors que van viure al nordest d'Europa fa 5.000 anys o sobre les seves possibles malalties infeccioses, per la qual cosa es van sotmetre les restes dels quatre individus de Riņņukalns a una anàlisi d'ADN antic (ADNa) que també va incloure una detecció de patògens. Sorprenentment, en un mascle es va identificar el genoma de Yersinia pestis, l'agent infecciós responsable de la pesta, una malaltia que pel cap baix ha causat tres grans epidèmies des de llavors fins ara. 

La Y. pestis moderna pot transmetre's dels animals  (p. ex. Rosegadors) als humans. És possible que els caçadors-recolectors, que freqüentment mataven rosegadors com aliment o decoració personal, s'encomanèssin de Y. pestis o del seu antecessor Y. pseudotuberculosis directament dels animals. Curiosament, en el jaciment de Riņņukalns, el castor va ser l'espècie que sovintejava més entre les troballes de Sievers. Els castors són un portador comú de Y. pseudotuberculosis, que precedeix les soques actuals de Y. pestis. 

Rudolf Virchow (1821-1902) 

Fins ara no disposem d'informació experimental sobre la patogenicitat de les soques antigues de Y. pestis . Per tant, és difícil avaluar la seva capacitat per causar una epidèmia. No sembla que a Riņņukalns les puces tinguèssin un paper en la seva transmissió, i en tot cas el contagi seria per gotetes de Flugge (pesta pneumònica) o fins i tot a partir d'una mossegada d'algun animal (forma septicèmica). 

La importància de l'estudi radica però en la demostració de l'existència de Y. pestis fa més de 5.000 anys. I també en la importància de l'obra de Rudolf Virchow, que no disposava dels mitjans per a diagnosticar la presència del bacteri, però que va conservar els cranis en la seva col·lecció, possibilitant que fòssin estudiats 145 anys més tard.