versió catalana | versión española
Exposición temporal del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya Pabellón de Sant Rafael Recinto modernista de Sant Pau Barcelona. |
El 18 de mayo se conmemora el Día Internacional de los Museos. Es obligado pues, que en este blog, que se titula precisamente "Un dermatólogo en el museo" se trate de este tema.
En las ya numerosas entradas del blog hemos recorrido todo tipo de museos. Museos artísticos, arqueológicos, obras de arte conservadas en instituciones o museos de la ciencia, de la medicina o la farmacia.
Y es precisamente a los museos de la medicina y a su función a los que quiero dedicar hoy este comentario. Este tipo de museos conservan per una parte los testimonios de patologías que eran frecuentes en su tiempo, permitiendo que comprobemos que tipo de enfermedades se presentaban en aquel momento. Representadas en diversos soportes, litografías, pinturas, fotografías, moulages de cera o de otros materiales, algunas de estas patologías han dejado de ser ya frecuentes en nuestros días, o en caso de serlo, presentan síntomas y características diferentes, ya que gracias al progreso médico o terapéutico, no suelen llegar a estados tan avanzados. Muchas de estas piezas solían formar parte de museos vinculados a las Facultades de Medicina, y que a veces constituían importantes colecciones. Así, el Museo de los moulages de l'Hospital de Saint-Louis de París, reúne unas 5.000 figuras de cera, o el Museo Olavide de Madrid presenta casi 3.000 piezas.
Otra de las misiones de los museos médicos es conservar instrumental médico-quirúrgico usado en otro tiempo: lancetas para escarificaciones, tijeras y bisturís quirúrgicos, aparatos de exploración, microscopios, o material de laboratorio, que nos permiten explicar como era la consulta i la atención médica antaño. Este es el discurso de las exposiciones del Museu de Història de la Medicina de Catalunya (MHMC), que actualmente se pueden ver en el pabellón de Sant Rafael del Recinte Modernista de Sant Pau, en el Museu de Sant Feliu de Guíxols o la de Epidemias y pandemias, inaugurada recientemente en el MNACTEC de Terrassa, que son unos ejemplos de esta finalidad.
Aparte de la conservación de objetos, los museos médicos también preservan apuntes, libros o documentos que pertenecían a investigadores insignes, como por ejemplo los del Dr. Jaume Ferran i Clúa, descubridor de la vacuna contra el cólera. O diversos documentos que atestiguan la repercusión que tuvieron en la sociedad determinados progresos científicos o el impacto de las epidemias.
Xavier Sierra Valentí
Dia Internacional dels museus
Exposició temporal del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya Pavelló de Sant Rafael Recinte modernista de Sant Pau Barcelona. |
El 18 de maig es commemora el Dia Internacional dels Museus. És obligat doncs, que aquest blog, que es titula precisament "Un dermatòleg al museu" se'n faci ressò.
En les ja nombroses entrades del blog hem recorregut tota mena de museus. Uns eren museus artístics, arqueològics, peces d'art conservades en institucions o museus de la ciència, de la medicina o la farmàcia.
I és precisament als museus de la medicina i a la seva funció el que vull dedicar avui aquest comentari. Aquest tipus de museus conserven per una banda els testimoni de patologies que eren freqüents en un temps, permetent que comprovem quin tipus de malalties es presentaven a l'època. Reflectides en diversos suports, litografies, pintures, fotografies, moulages de cera o d'altres materials, algunes d'aquestes patologies han deixat de ser freqüents en els nostres dies, o en cas de ser-ho, presenten símptomes i característiques diferents, ja que gràcies al progrés mèdic o terapèutic, no solen arribar a estats tan avançats. Moltes d'aquestes peces solien formar part de museus vinculats a les Facultats de Medicina, i de vegades constituïen importants col·leccions. Així, el Museu dels moulages de l'Hospital de Saint-Louis de París, reuneix vora 5.000 figures de cera, o el Museu Olavide de Madrid aplega quasi 3.000 figures.
Una altra missió dels museus mèdics és conservar instrumental mèdico-quirúrgic usat en altres temps: llancetes per escarificacions, tisores i bisturís quirúrgics, aparells d'exploració, microscopis, o material de laboratori, que ens permeten explicar com era la consulta i l'atenció mèdica en altres temps. Aquest és el discurs de les exposicions del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya, que actualment es poden veure al pavelló de Sant Rafael del Recinte Modernista de Sant Pau, al Museu de Sant Feliu de Guíxols o l'exposició d'Epidèmies i pandèmies, inaugurada recentment al MNACTEC de Terrassa. Tots ells són exemples d'aquesta finalitat.
A part de la conservació d'objectes, els museus mèdics també preserven apunts, llibres o documents que pertanyien a investigadors insignes, com per exemple els del Dr. Jaume Ferran i Clua, descobridor de la vacuna contra el còlera. També diversos documents que són el testimoni de la repercussió que van tenir a la societat els progressos científics o l'impacte de les epidèmies.
Xavier Sierra Valentí
No hay comentarios:
Publicar un comentario