versió catalana | versión española
Leonardo da Vinci Mona Lisa Oli sobre tela. 77 x 53 cm. Museu del Louvre. París. |
La enigmática sonrisa de Mona Lisa es uno de aquellos temas que han hecho correr ríos de tinta sin llegar a conclusiones definitivas. Se han hecho miles de elucubraciones sobre su carácter, sobre que expresaba con su sonrisa. Tampoco han faltado interpretaciones médicas, incluso relacionándola con un posible hipotiroidismo, habida cuenta del cuello algo abultado, la piel algo amarillenta y el cabello con aspecto fino y quebradizo.
En este mismo blog nos hemos ocupado en diversas ocasiones del cuadro en cuestión, pero para señalar otros aspectos que poco tienen que ver con su sonrisa: por una parte señalar la presencia de un xantelasma palpebral y un xantoma en el brazo, que podría hacer pensar en una posible dislipemia y por otro el descubrimiento de una receta de un pretendido tratamiento antisifilítico que a mi modo de ver está escasamente demostrado. Pero en ninguno de los dos casos se trataba de su sonrisa.
En algunos artículos aparecidos en publicaciones médicas se apunta la hipótesis que la sonrisa de la Gioconda pudo estar provocada por una contractura del músculo facial secundario a una parálisis de Bell.
La parálisis de Bell es un trastorno del nervio que controla el movimiento de los músculos de la cara. Este nervio se denomina nervio facial o VII par craneal. El daño a este nervio causa debilidad o parálisis de estos músculos.
La causa de este tipo de parálisis a menudo no es clara. En ocasiones puede verse en personas que han sufrido un herpes zóster en esta zona. El herpes zóster es la afectación de un nervio por el virus que causa la varicela (VVZ) que puede quedarse durante años acantonado en un ganglio nervioso.
Otras afecciones que pueden causar la parálisis de Bell pueden ser la sarcoidosis o una infección del oído medio.
La parálisis de Bell puede verse más frecuentemente en embarazadas o tras un parto. Según algunos autores, como Maloney, Leonardo (que era un anatomista preciso, acostumbrado a dibujar los más mínimos detalles del cuerpo humano) pintó meticulosamente la sonrisa de la modelo del retrato. Tal vez el polifacético pintor intentaba plasmar la sonrisa de una nueva madre afectada por la parálisis de Bell posterior a su reciente embarazo.
En todo caso... si non è vero è ben trovato.
Bibliografía
Maloney WJ Bell's palsy: the answer to the riddle of Leonardo da Vinci's 'Mona Lisa' Journal Dent. Research. 2011, 90: 580-582
Adour Kedar K. Mona Lisa Syndrome: Solving the Enigma of the Gioconda Smile. Ann Otol Rhinol Laryngol 1989, 98: 196–199
Hilsinger, RL, Adour, KK, Doty, HE. Idiopathic facial paralysis, pregnancy, and the menstrual cycle. Ann Otol Rhinol Laryngol 1975; 84: 433–42
El somriure de Mona Lisa
Leonardo da Vinci Mona Lisa Oli sobre tela. 77 x 53 cm. Museu del Louvre. París. |
El somriure enigmàtic de la Mona Lisa és un d'aquells temes que han fet córrer rius de tinta sense arribar a conclusions finals. S'han fet milers d'elucubracions sobre el seu caràcter, sobre què expressava amb el seu somriure. Tampoc han faltat interpretacions mèdiques, fins i tot relacionant-la amb un possible hipotiroïdisme, tenint en compte el coll una mica voluminós, la pell una mica groguenca i el cabell amb aspecte fi i trencadís.
En aquest mateix bloc hem tractat en diverses ocasions d’aquest quadre en qüestió, però per assenyalar altres aspectes poc relacionats amb el seu somriure: d'una banda, la presència d'un xantelasma palpebral i un xantoma al braç, que podria fer pensar en una possible dislipèmia; o el recent descobriment d'una recepta d'un pretès tractament antisifilític que a la meva manera de veure està escassament demostrat. Però en cap dels dos casos es tractava del seu somriure.
En alguns articles de diferents publicacions mèdiques s'ha apuntat la hipòtesi que el somriure de la Gioconda podia estar provocat per una contractura del múscul facial secundari a una paràlisi de Bell.
La paràlisi de Bell és un trastorn del nervi que controla el moviment dels músculs de la cara. Aquest nervi s’anomena nervi facial o VII parell cranial. El dany a aquest nervi causa debilitat o paràlisi d'aquests músculs.
Sovint la causa d'aquest tipus de paràlisi no és clara. De vegades es pot veure en persones que han patit un herpes zòster en aquesta zona. L'herpes zòster és l'afectació d'un nervi pel virus que causa la varicel·la (VVZ), que pot quedar-se durant anys acantonat en un gangli nerviós.
Altres afeccions que poden causar la paràlisi de Bell poden ser la sarcoïdosi o una infecció de l'orella mitjana.
La paràlisi de Bell es pot veure més sovint en embarassades o després d'un part. Segons alguns autors, com Maloney, Leonardo (que era un anatomista precís, acostumat a dibuixar els detalls més mínims del cos humà) va pintar meticulosament el somriure de la model del retrat. Potser el polifacètic pintor intentava plasmar el somriure d'una nova mare afectada per la paràlisi de Bell posterior al seu recent embaràs.
En tot cas... si non è vero è ben trovato.
Bibliografía
Maloney WJ Bell's palsy: the answer to the riddle of Leonardo da Vinci's 'Mona Lisa' Journal Dent. Research. 2011, 90: 580-582
Adour Kedar K. Mona Lisa Syndrome: Solving the Enigma of the Gioconda Smile. Ann Otol Rhinol Laryngol 1989, 98: 196–199
Hilsinger, RL, Adour, KK, Doty, HE. Idiopathic facial paralysis, pregnancy, and the menstrual cycle. Ann Otol Rhinol Laryngol 1975; 84: 433–42
No hay comentarios:
Publicar un comentario