versió catalana | versión española
Exposición temporal Epidemias y pandemias. El enemigo invisible Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) Terrassa |
Con piezas del patrimonio del Museu de la Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) se ha organizado la exposición "Epidèmies i pandèmies" con la colaboración del Museu de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC). La exposición se ha instalado en la magnífica nave industrial modernista de esta última institución, en Terrassa, cuya sede está en la antigua fábrica Aymerich, Amat y Jover, obra del arquitecto modernista Lluís Muncunill (1868-1931).
El tema no puede ser más actual. Inmersos en una pandemia de alcance todavía imprevisible, considerar las consecuencias sanitarias, sociales, económicas y demográficas de las epidemias es de gran interés.
 |
La sede del MNACTEC, en la antigua fábrica Aymerich, Amat y Jover de Terrassa, obra del arquitecto modernista Lluís Muncunill (1868-1931). |
La exposición, probablemente la más documentada y extensa de Catalunya sobre el tema, define conceptos como enfermedad, salud, brote, epidemia y pandemia. A continuación revisa lo que han sido las epidemias y pandemias más destacadas en los últimos cinco siglos, demostrando que estos episodios no han sido algo inusual, sino que han sido continuados y repetidos (peste, cólera, viruela, tifus, gripe española...), refiriéndose sobre todo a las epidemias que han afectado a Catalunya.
 |
Gradeta de tubos de ensayo en el espacio dedicado al laboratorio de investigación |
Es frecuente que las epidemias se desencadenen por contacto con otras especies animales. Siempre que se presentan crean alarma en la población y estimulan a los científicos a investigar buscando vacunas o remedios que frenen la propagación de la enfermedad, o por lo menos reduzcan la mortalidad.
La exposición también recuerda la obra de los científicos e investigadores catalanes en la historia de las vacunas, entre los que sobresale Jaume Ferran i Clúa (1851-1929) que descubrió la vacuna contra el cólera (1885); el alicantino Xavier Balmis (1753-1819) y el catalán Josep Salvany (1778-1810), que llevaron la vacuna de la viruela a América; Francesc Piguillem i Verdacer (1770-1826) que organizó la primera campaña de vacunación en Catalunya (1800); Martí Carbonell i Juanico (1907-1981) que introdujo las vacunas trivalentes para niños de menos de dos años, y muchos otros.
 | |
|
La exposición aporta un espacio que recrea un laboratorio de investigación microbiológica, con microscopios y objetos de laboratorio usados en la lucha contra este "enemigo invisible" que tan mortífero puede llegar a ser. Algunos de los objetos pertenecieron al Dr. Jaume Ferran, así como algunos de los cuadernos donde él dibujaba y tomaba apuntes de lo que veía al microscopio.
La exposición continua en un espacio donde se muestran tres grandes objetos que llaman mucho la atención. Uno de ellos es un carro-estufa de desinfección de principios del s. XX para esterilizar ropa y objetos y que contribuyó a frenar la propagación de epidemias en aquel tiempo. Otro objeto de gran tamaño es un pulmón de acero usado hacia 1930 en hospitales para enfermos de poliomielitis. El tercero es un respirador para pacientes con graves dificultades respiratorias.
Por último se dedica una sección a las vacunas, a las campañas de vacunación y también a los movimientos antivacunas y a la resistencia a vacunarse. Una resistencia que ya apareció desde un principio, cuando se denostaba la vacuna de Jenner atribuyéndole supuestos y fantasiosos efectos secundarios.
En conjunto la exposición aporta una equilibrada y completa visión sobre lo que han supuesto las epidemias, sus consecuencias y la lucha de la Medicina para frenarlas. Si podéis, no dejéis de visitarla. Podéis hacerlo hasta el 31 de diciembre de 2021.
Museu de la Tècnica i la Ciència de Terrassa:
Exposició Epidèmies i Pandèmies:
Exposició temporal Epidèmies i pandèmies. L'enemic invisible Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) Terrassa |
Amb peces del patrimoni del Museu de la Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) s'ha organitzat l'exposició "Epidèmies i pandèmies. L'enemic invisible." amb la col·laboració del Museu de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC). L'exposició s'ha instal·lat a la seu d'aquesta darrera institució, a Terrassa, la magnífica nau industrial de l'antiga fábrica Aymerich, Amat y Jover, obra de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill (1868-1931).
El tema no pot ser més actual. Estem immersos en una pandèmia d'abast encara imprevisible, i considerar les conseqüències sanitàries, socials, econòmiques i demogràfiques de les epidèmies és de gran interés.
 |
La seu del MNACTEC, a l'antiga fàbrica Aymerich, Amat y Jover de Terrassa, obra del arquitecte modernista Lluís Muncunill (1868-1931). |
L'exposició, probablement la més documentada i extensa que s'ha fet a Catalunya sobre aquest tema, defineix conceptes com malaltia, salut, brot, epidèmia i pandèmia. A continuació revisa el que han estat les epidèmies i pandèmies més destacades en els darrers cinc segles, demostrant que aquests episodis no han estat excepcionals, sinó continuats i repetits (pesta, còlera, verola, tifus, grip espanyola...). L'exposició dedica una especial atenció a les epidèmies que han afectat a Catalunya.
|
Conjunt de tubs d'assaig, a l'espai que evoca el laboratori d'investigació de l'exposició. |
És freqüent que les epidèmies es desencadenin per contacte amb altres espècies. Sempre que es presenten creen alarma entre la població i estimulen la recerca de vaccins o remeis que puguin frenar la propagació de la malaltia, o si més no, que redueixin la mortalitat.
L'exposició també recorda l'obra dels científics i investigadors catalans destacats a la història de les vacunes, entre els que destaca Jaume Ferran i Clúa (1851-1929) descobridor de la vacuna contra el còlera (1885); l'alacantí Xavier Balmis (1753-1819) i el català Josep Salvany (1778-1810), que van portar el vaccí de la verola a América; o Francesc Piguillem i Verdacer (1770-1826) que va organizar la primera campanya de vacunació a Catalunya (1800); Martí Carbonell i Juanico (1907-1981) que va introduïr les vacunes trivalents per nens de menys de dos anys i molts d'altres.
|
A dalt, el carro-estufa de desinfecció de roba i objectes, a l'exposició. A baix, un carro similar a la plaça del Padró de Barcelona, desinfectant l'aigua de consum durant l'epidèmia de tifus (1914). (ANC/fons Brangulí fotògrafs). |
L'exposició aporta un espai que ens transporta a un laboratori d'investigació microbiològica, amb microscopis i objectes de laboratori usats a la lluita contra aquest "enemic invisible" que tan mortífer pot arribar a ser. Alguns dels objectes pertanyien al Dr. Jaume Ferran, com per exemple alguns dels quaderns on ell dibuixava i prenia apunts de les seves observacions al microscopi.
La mostra continua en un espai on s'exhibeixen tres grans objectes que criden molt l'atenció. Un d'ells és un carro-estufa de desinfecció de principis del s. XX per a esterilitzar roba i objectes, que va contribuïr a frenar la propagació d'epidèmies en aquell temps. Un altre objecte de gran tamany és un pulmó d'acer usat cap al 1930 als hospitals per tractar malalts de poliomielitis. El tercer és un respirador per pacients amb greus dificultats respiratòries.
Per acabar hi ha una secció dedicada als vaccins, a las campanyes de vacunació i també als moviments antivacunes i a la resistència a vacunar-se. Una resistència que ja va aparèixer des d'un principi, quan es criticava el vaccí de Jenner acusant-lo d'imaginaris i fantasiosos efectes secundaris.
En conjunt l'exposició aporta una equilibrada i completa visió sobre el que han estat les epidèmies, les seves conseqüències i la lluita de la Medicina per a aturar-les. Si podeu, no deixeu de visitar-la. Estarà oberta fins el 31 de desembre de 2021.
Museu de la Tècnica i la Ciència de Terrassa:
Exposició Epidèmies i Pandèmies:
Le recuerdo que el Dr. Francisco Javier Balmis nació en Alicante. A este paso, resultará que Cristóbal Colón y Miguel de Cervantes eran catalanes.
ResponderEliminarLo sé, y en ningún momento he querido decir eso. Por si la redacción no quedaba clara, la he modificado para que no quede ninguna duda. Le agradezco su puntualización. Saludos.
ResponderEliminar