Pioneros de la Dermatología en Catalunya (II): Pelayo Vilanova i Massanet

versió catalana | versión española

Retrato de  Pelayo Vilanova Massanet  Fotografía carnet  Colegio de Médicos.  Barcelona

Pelayo Vilanova Massanet (1868-1953) fue uno de los primeros especialistas en Dermatología en Catalunya y ejerció también la especialidad de Radiología. és un reputat metge especialista en Dermatologia i Radiologia. Había nacido en el pueblo ampurdanés de Terrades, y tras realizar los estudios de grado medio en Figueres, se licenció en Medicina en la Universidad de Barcelona en 1891. Interesado en la Dermatología - especialidad que en aquel momento no estaba constituída como especialidad en Barcelona - se trasladó posteriormente a París, formándose con maestros como como J. Darier (1856-1938) i H. Gougerot (1881-1955) en el Hospital de Saint Louis de esta ciudad. A su regreso a Barcelona, fue uno de los primeros médicos de la ciudad que ejercieron esta especialidad.

Durante una partida de caza.
Pelayo Vilanova es el cuarto comenzando por la derecha
(con barba y sin sombrero)

Pelayo Vilanova i Massanet se considera pues como uno de los padres de la Dermatologia y Venereologia en Catalunya. Practicaba además la Radiologia. Aplicaba agujas de radio para tratar los epiteliomas, y recogió sus resultados en algunas comunicaciones científicas. También usaba la radiumpuntura para et tratamiento del lupus. Otros temas que le interesaron fueron la investigación sobre sífilis que fue motivo de su tesis doctoral, los eccemas y la micosis fungoide. Como radiólogo hizo importantes estudios sobre el tratamiento del cáncer con rayos X.

Vilanova, junto con Jaume Peyrí Rocamora (1877-1950) dio impulso y fama a la naciente Dermatología catalana. En 1915, se crea la cátedra de Dermatología que dirigió Peyrí y, en 1925, se crea la Escuela Catalana de Dermatología y la Societat Catalana de Dermatologia. En este contexto de pleno desarrollo de los estudios dermatológicos, Pelayo Vilanova tiene una activa participación en diferentes congresos, como en el I Congreso Nacional de Medicina que se celebra en Madrid en 1909 y en diversas ediciones de los Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana en los que presenta temas sobre el Tratamiento de la sífilis con galil 1116 (1917), el Valor diagnóstico de la reacción de Wassermann; el Tratamiento del eccema con radio (1919); y el Tratamiento de la parasífilis con mercurio y con ioduro potásico (1921).

Junta directiva del Sindicat de Metges de Catalunya.
Pelayo Vilanova es el cuarto desde la izquierda de la segunda fila

Asamblea del Sindicat de Metges de Catalunya en la Font del Gat  (1923).
Pelayo Vilanova en la segunda fila (segundo comenzando por la izquierda) 

Vilanova tuvo también una activa vida política. En su juventud se afilió al Partido Progresista de Ruiz Zorrilla aunque lo abandona a la muerte de su líder. En 1903, se adhiere a la Unión Republicana, un partido creado en las postrimerías del s. XIX y que engloba diversas sensibilidades republicanas del Estado español. Tras los hechos que tuvieron lugar a finales de 1905, cuando los militares asaltaron el semanario El Cu-Cut y se promulgó la Ley de Jurisdicciones - una ley que traspasaba ciertos delitos civiles a la justicia militar - el partido se escinde. Más tarde, contrario a Solidaritat Catalana, Pelayo Vilanova hace un paso fugaz por el Partido Reformista de Melquíades Álvarez. Finalmente, en 1915, Pelayo Vilanova ingresa en el Bloc Republicà Autonomista, llegando a ser uno de sus dirigentes más destacados. Era éste un partido claramente republicano catalanista, de ideales sociales y progresistas contrario al radicalismo lerrouxista. En 1920, Vilanova fue uno de los fundadores y más activos miembros del Sindicat de Metges de Catalunya.

    

  Foto carnet  de Pelayo Vilanova, tras la obligatoria

recolegiación al terminar la Guerra Civil Española (1940 circa)

Pelayo Vilanova Massanet, era un burgués con una posición económica muy desahogada. Tras su gran trayectoria profesional como dermatólogo y radiólogo, decidió retirarse muy pronto del ejercicio médico a pesar de haber alcanzado un gran prestigio profesional y de estar muy solicitado profesionalmente. Tras su temprana jubilación, se dedicó a cultivar sus aficiones (entre otras cosas era un declarado melómano), a disfrutar de su familia y a la política republicana, catalanista y progresista. Murió en Barcelona en 1953 a los 85 años. Su hijo, Xavier Vilanova Montiu (1902-1965) fue su digno sucesor y una de las figuras más notables de la Dermatología catalana del s. XX. 

___________________________________

Pioners de la Dermatologia a Catalunya (II)

Pelai Vilanova i Massanet

Retrat de  Pelai Vilanova Massanet  Fotografia carnet  Col·legi de Metges  Barcelona

Pelai Vilanova Massanet (1868-1953) va ser un dels primers especialistes en Dermatologia a Catalunya i va exercir també l'especialitat de Radiologia. És un reputat metge especialista en Dermatologia i Radiologia. Havia nascut al poble empordanès de Terrades, i després de realitzar els estudis de grau mitjà a Figueres, es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1891. Interessat en la Dermatologia -disciplina que en aquell moment no estava constituïda com a especialitat a Barcelona- es va traslladar posteriorment a París, formant-se amb mestres com J. Darier (1856-1938) i H. Gougerot (1881-1955) a l'Hospital de Saint Louis d'aquesta ciutat. En tornar a Barcelona, va ser un dels primers metges de la ciutat que van exercir aquesta especialitat.

Durant una partida de caça.
Pelai Vilanova es el quart començant per la dreta
(amb barba i sense barret)

Pelai Vilanova i Massanet es considera doncs com un dels pares de la Dermatologia i Venereologia a Catalunya. Practicava a més la Radiologia. Aplicava agulles de ràdio per tractar els epiteliomes, i en va recollir els resultats en algunes comunicacions científiques. També usava la radioumpuntura per al tractament del lupus. Altres temes que li van interessar van ser la investigació sobre sífilis que va ser motiu de la seva tesi doctoral, els èczemes i la micosi fungoide. Com a radiòleg va fer importants estudis sobre el tractament del càncer amb raigs X.

Vilanova, juntament amb Jaume Peyrí Rocamora (1877-1950), va donar impuls i fama a la naixent Dermatologia catalana. El 1915, es crea la càtedra de Dermatologia que va dirigir Peyrí i, el 1925, es crea l'Escola Catalana de Dermatologia i la Societat Catalana de Dermatologia. En aquest context de ple desenvolupament dels estudis dermatològics, Pelai Vilanova té una participació activa en diferents congressos, com al I Congrés Nacional de Medicina que se celebra a Madrid el 1909 i en diverses edicions dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana en què presenta temes sobre el Tractament de la sífilis amb galil 1116 (1917), el Valor diagnòstic de la reacció de Wassermann; el Tractament de l'èczema amb ràdio (1919); i el Tractament de la parasífilis amb mercuri i amb iodur potàssic (1921). 

Junta directiva del Sindicat de Metges de Catalunya.
Pelai Vilanova és el quart des de l'esquerra de la segona fila

Assemblea del Sindicat de Metges de Catalunya a la Font del Gat  (1923).
Pelai Vilanova a la segona fila (el segon començant per l'esquerra) 

Vilanova també va tenir una vida política molt activa. En la seva joventut es va afiliar al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, encara que l'abandona a la mort del seu líder. El 1903, s'adhereix a la Unió Republicana, un partit creat a les acaballes del s. XIX i que engloba diverses sensibilitats republicanes de l’Estat espanyol. Després dels fets que van tenir lloc a finals de 1905, quan els militars van assaltar el setmanari El Cu-Cut i es va promulgar la Llei de Jurisdiccions –una llei que traspassava certs delictes civils a la justícia militar– el partit s'escindeix. Més tard, contrari a Solidaritat Catalana, Pelai Vilanova fa un pas fugaç pel Partit Reformista de Melquíades Álvarez. Finalment, el 1915, ingressa al Bloc Republicà Autonomista, arribant a ser un dels seus dirigents més destacats. Aquest era un partit clarament republicà catalanista, d'ideals socials i progressistes contrari al radicalisme lerrouxista. El 1920, Vilanova va ser un dels fundadors i membres més actius del Sindicat de Metges de Catalunya.

  

  Foto carnet  de Pelayo Vilanova, tras la obligatoria

recolegiación al terminar la Guerra Civil Española (1940 circa)

Pelai Vilanova Massanet, era un burgès amb una notable posició econòmica. Després de la seva gran trajectòria professional com a dermatòleg i radiòleg, va decidir retirar-se molt aviat de l'exercici mèdic tot i haver aconseguit un gran prestigi professional i estar molt sol·licitat professionalment. Després de la jubilació primerenca, es va dedicar a cultivar les seves aficions (entre altres coses era un declarat melòman), a gaudir de la seva família i a la política republicana, catalanista i progressista. Va morir a Barcelona el 1953 als 85 anys. El seu fill, Xavier Vilanova Montiu (1902-1965) en va ser el digne successor i una de les figures més notables de la Dermatologia catalana del s. XX.