Josep Trueta (I): biografía.

versió catalana | versión española

Retrato del Dr. Josep Trueta i Raspall  (1878)  Óleo sobre lienzo Biblioteca de Catalunya Barcelona

Josep Trueta i Raspall (1897-1976) fue un médico, cirujano y científico catalán. Su abuelo le inculcó el interés por la cultura y por los ideales y pronto alcanzó una amplia formación cultural. También practicó la esgrima deportiva. Esta afición le ayudó a desarrollar capacidades ambidextras, aspecto que luego utilizó en la práctica quirúrgica. A Josep le gustaba mucho la pintura y el dibujo, y quería dedicarse profesionalmente a las artes, pero su padre le dirigió hacia los estudios de Medicina, siguiendo la tradición familiar.

Al principio, no se mostró muy interesado en la Medicina, pero pronto estos estudios captaron plenamente su atención. Tal vez influyó la oportunidad que tuvo de formarse con eminencias médicas como Ramón Turró, en el Laboratorio Municipal; August Pi i Sunyer, en el Instituto de Fisiología; Jaume Ferran, en el Instituto de Microbiología; Joaquim Trias i Pujol, profesor de Patología Quirúrgica, y con Francesc Ferrer i Solervicens, profesor de Patología Médica en cuyo Servicio estuvo como alumno interno. Se licenció en 1921 en la Universidad de Barcelona y se doctoró un año más tarde en la de Madrid. A su regreso entró a trabajar como cirujano con el Dr. Manuel Corachán en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, especializándose en Cirugía de las extremidades. Algunos años después, en 1935, es nombrado director del Servicio de Cirugía del hospital de la Santa Creu y, ese mismo año, el fallecimiento del doctor Ribas i Ribas le posibilita ocupar el cargo de profesor ayudante en la Universitat Autònoma de Barcelona, año en que también se le pone al frente del Departamento de Cirugía del Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Centró sus investigaciones en el tratamiento de la osteomielitis crònica, profundizando en los estudios que ya había iniciado el cirujano norteamericano Winnet Orr sobre infecciones óseas. Durante la guerra civil, el Hospital de Sant Pau era la referencia para las heridas de guerra complicadas. Trueta colaboró con el jefe de los servicios quirúrgicos del ejército republicano Joaquín d'Harcourt y tuvo que intervenir muchas heridas de metralla. Trueta salvó muchas vidas, gracias a que desarrolló un método propio de tratamiento, que más tarde se conoció como el método Trueta y del que nos ocuparemos con más detalle en otra entrada de este blog. 

Los Dres. Trueta y Corachan realizando un procedimiento quirúrgico
ante un numeroso grupo de cirujanos (Barcelona, años 30)
Fotografia del Museu d'Història de la Medicina (MHMC)

En  febrero de 1939 previendo ya el funesto desenlace de la Guerra Civil, Josep Trueta - como tantos republicanos - decidió emprender el camino del exilio, estableciéndose primero en Perpinyà. Pero muy poco después fue requerido para dar una conferencia en Londres  y tuvo la oportunidad de entrar en contacto con el Hospital de Nuffield, en Oxford, donde le contrataron como ayudante de la Cátedra de Ortopedia y Cirugía. El 1940 fue elegido miembro de honor de la Sociedad Británica de Ortopedia, y en 1948 fue nombrado catedrático titular.

Pero sus obligaciones médicas y el exilio no le impedían tomar parte activa en la política. A partir de 1940, formó parte del Consell Nacional de Catalunya, entidad creada por el Lluís Companys (el último presidente de la Generalitat de Catalunya en la época republicana) con la voluntad de mantener la continuidad jurídica y nacional de Catalunya tras la derrota, y que tuvo sede en Londres. En 1946 Trueta publicó The Spirit of Catalonia, libro dedicado a Pau Casals - "a great artist and a great Catalan" - con la finalidad de dar a conocer los trazos más relevantes de la historia y la cultura catalanas en el mundo anglosajón. 

Las aportaciones de Josep Trueta a la Medicina fueron immensas. Descubrió la doble circulación renal, un hecho de enorme transcendencia. En 1955, Sir Morris, más tarde Lord Nuffield, realiza una donación que permite la construcción de un centro de investigación en el Wingfield-Morris Hospital, que más tarde se convertiría en el gran Nuffield Orthopaedic Centre, que le permite a Trueta compaginar su actividad docente con la investigación y donde da comienzo a sus trabajos sobre la irrigación ósea, el origen del osteoblasto, la ostogénesis fractuaria, las infecciones óseas y la artrosis. Fueron también importantes sus investigaciones sobre la formación y el crecimiento de los huesos, estudios que han quedado reflejados en su obra L´origen de l´os, libro que fue presentado por la Societat Catalana de Biologia, y en Studies of the Development and Decay of the Human Frame, de 1968. Fue propuesto en dos ocasiones para el Premio Nobel y fue miembro de numerosas academias y asociaciones médicas de todo el mundo, recibiendo galardones y distinciones de todo tipo. Fue investido como doctor "Honoris Causa" de las más prestigiosas universidades europeas y norteamericanas, publicando más de 200 trabajos y 20 monografías, publicadas en diversos idiomas.

En el año 1965 se jubiló y regresó a su querida Barcelona, donde murió en 1976. El hospital de Girona, que anteriormente se denominaba Residencia Sanitaria Álvarez de Castro cambió su nombre a Hospital Josep Trueta en 1991. 

Trabajos de Josep Trueta

A) Libros

• «El tratamiento de las fracturas de guerra». Biblioteca Mèdica de Catalunya, Barcelona, 1938.

• «Treatment of War Wounds and Fractures : with special Reference to the closed Method as used in the War in Spain». Hamish Hamilton, London, 1939.

• «The Principles and Practice of War Surgery : with special Reference to the Biological Methods of Treatment of Wounds and Fractures». Hamish Hamilton in conjunction with William Heinemann Medical, London, 1943.

• «The Spirit of Catalonia. G. Cumberlege, Oxford University Press, London / New York, 1946. 

• «An Atlas of Traumatic Surgery : illustrated Histories of Wounds of the Extremities». Blackwell, Oxford, 1949.

• [En colaboración con otros autores]: «Studies of the renal circulation» Blackwell Scientific Publications, Oxford, 1947.

• [En colaboración con otros autores]: «Estudios sobre la circulación renal». Gráfica Bachs, Barcelona, 1949.

• [En colaboración con A. B. Kinnier Wilson y Margaret Agerholm]: «Handbook on poliomyelitis».  Blackwell Scientific, Oxford, 1956.

  

B) Principales artículos

1. Josep Trueta y MHM Harrison: "The Normal Vascular Anatomy of the Femoral Head in Adult Man", J. Bone Jt. Surg. 35B, 442, 1953.
2. Josep Trueta: "Appraisal of the Vascular Factor in Healing of Fractures of the Femoral Neck", J. Bone Jt. Surg. 39B, 3, 1957.
3. Josep Trueta: "The three Types of Acute Haematogenous Osteomyelitis", J. Bone Jt. Surg. 41B, 671-680, 1959.
4. Josep Trueta: "The Role of the Vessels in the Osteogenesis", J. Bone Jt. Surg., 45B, 402, 1963.
5. Josep Trueta: "Blood Supply and the Rate of Healing of Tibial Fractures", Clin. Orthop., 105: 11, 1974.

Bibliografía:

• AA. VV. (1996): Josep Trueta (1897-1977). En Homenatge. Fundació Barcelona, Barcelona.

• MOLERO JA: “Josep Trueta i Raspall (Consulta el 16 de julio 2016) 

• “Josep Trueta”, en WIKIPEDIA [En línea]. Disponible en Web:. Consulta de 15 de Abril de 2004.

• MORAL TORRES, J. (1986), El “Método Español” en el tratamiento de las heridas de guerra (Técnica de Orr-Bastos-Trueta), en Los médicos y la medicina en la Guerra Civil española. Beecham, Madrid; pp. 159-166.

• NUEVA ENCICLOPEDIA LAROUSSE (1979), s. v. «Trueta i Raspall, Josep». Plaza & Janés Eds., Barcelona.

• PRIM, J. M. (1997): L'esperit de Josep Trueta. Pagès Editors, Barcelona, 1997.

• RODRIGO, A. (1997): Biografía del Dr. Trueta. Héroe anónimo de dos guerras. Ed. Vosa. Madrid.

• TRUETA, Josep (1978): Fragments d'una vida. Memòries. Edicions 62, Barcelona.

___________________________________

Josep Trueta (I): Biografia

Retrat del Dr. Josep Trueta i Raspall  Oli sobre tela Biblioteca de Catalunya Barcelona

Josep Trueta i Raspall (1897-1976) fou un metge cirurgià i científic català. El seu avi va inculcar-li l'interès per la cultura i pels ideals, i aviat va aconseguir una àmplia formació cultural. També va practicar l’esgrima esportiva. Aquesta afició el va ajudar a desenvolupar capacitats ambidextres, aspecte que després va utilitzar a la pràctica quirúrgica. A Trueta li agradava molt la pintura i el dibuix, i volia dedicar-se professionalment a les arts, però el seu pare el va dirigir cap als estudis de Medicina, seguint la tradició familiar.

Al principi, no es va mostrar gaire interessat en la Medicina, però aviat els estudis van captar plenament la seva atenció. Potser va influir l'oportunitat que va tenir de formar-se amb eminències mèdiques com Ramon Turró, al Laboratori Municipal; August Pi i Sunyer, a l'Institut de Fisiologia; Jaume Ferran, a l'Institut de Microbiologia; Joaquim Trias i Pujol, professor de Patologia Quirúrgica, i amb Francesc Ferrer i Solervicens, professor de Patologia Mèdica al Servei on va estar com a alumne intern. Es va llicenciar el 1921 a la Universitat de Barcelona i es va doctorar un any més tard a la Universitat de Madrid. Al tornar, va entrar a treballar com a cirurgià amb el Dr. Manuel Corachán a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, especialitzant-se en Cirurgia de les extremitats. Uns anys més tard, el 1935, fou nomenat director del Servei de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu i, aquest mateix any, la mort del doctor Ribas i Ribas li va possibilitar ocupar el càrrec de professor ajudant a la Universitat Autònoma de Barcelona, any que també va prendre el càrrec al capdavant del Departament de Cirurgia de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Va centrar les seves investigacions en el tractament de l'osteomielitis crònica, aprofundint en els estudis que ja havia iniciat el cirurgià nord-americà Winnet Orr sobre infeccions òssies. Durant la guerra civil, l'Hospital Sant Pau era la referència per a les ferides de guerra complicades. Trueta va col·laborar amb el cap dels serveis quirúrgics de l'exèrcit republicà Joaquín d'Harcourt on va haver d'intervenir moltes ferides de metralla. Trueta va salvar moltes vides, gràcies al fet que va desenvolupar un mètode de tractament propi, que més tard es va conèixer com el mètode Trueta i sobre el que tractarem amb més detall en una altra entrada d'aquest bloc.

Els Drs. Trueta i Corachan realitzant un procediment quirúrgic
davant d'un nombrós grup de cirurgians (Barcelona, anys 30)
Fotografia del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)

El febrer de 1939 preveient ja el funest desenllaç de la Guerra Civil, Josep Trueta - com tants altres republicans - va decidir emprendre el camí de l'exili, establint-se primer a Perpinyà. Però poc després va ser requerit per fer una conferència a Londres i va tenir l'oportunitat d'entrar en contacte amb l'Hospital de Nuffield, a Oxford, on el van contractar com a ajudant de la Càtedra d'Ortopèdia i Cirurgia. El 1940 fou elegit membre d'honor de la Societat Britànica d'Ortopèdia, i el 1948 fou nomenat catedràtic titular.

Però les seves obligacions mèdiques i l'exili no li impediren prendre part activa en la política. A partir del 1940, va formar part del Consell Nacional de Catalunya, entitat creada per Lluís Companys (l'últim president de la Generalitat de Catalunya a l'època republicana) amb la voluntat de mantenir la continuïtat jurídica i nacional de Catalunya després de la derrota, i que va tenir seu a Londres. El 1946 Trueta va publicar The Spirit of Catalonia, llibre dedicat a Pau Casals - "great artist and great Catalan" - amb la finalitat de donar a conèixer els traços més rellevants de la història i la cultura catalanes al món anglosaxó.

Les aportacions de Josep Trueta a la Medicina van ser immenses. Va descobrir la doble circulació renal, fet d’una gran transcendència. El 1955, Sir Morris, més tard Lord Nuffield, va realitzar una donació que va permetre la construcció d'un centre de recerca al Wingfield-Morris Hospital, que més tard es convertiria en el gran Nuffield Orthopaedic Centre, que va permetre a Trueta compaginar la seva activitat docent amb la investigació i on començà els seus treballs sobre la irrigació òssia, l'origen de l'osteoblast, l'ostogènesi fractària, les infeccions òssies i l'artrosi. També van ser rellevants les seves investigacions sobre la formació i el creixement dels ossos, estudis que han quedat reflectits a la seva obra L’origen de l’os, llibre que va ser presentat per la Societat Catalana de Biologia, i a Studies of the Development and Decay of the Human Frame, de 1968. Va ser proposat en dues ocasions per al Premi Nobel i va ser membre de nombroses acadèmies i associacions mèdiques de tot el món, rebent guardons i distincions de tota mena. Va ser investit com a doctor "Honoris Causa" de les més prestigioses universitats europees i nord-americanes, publicant més de 200 treballs i 20 monografies, publicades en diversos idiomes.

L'any 1965 es va jubilar i va tornar a la seva Barcelona estimada, on va morir el 1976. L'hospital de Girona, que anteriorment s'anomenava Residència Sanitària Álvarez de Castro va canviar el seu nom a Hospital Josep Trueta l’any 1991. 

Treballs de Josep Trueta

A) Llibres

• «El tratamiento de las fracturas de guerra». Biblioteca Mèdica de Catalunya, Barcelona, 1938.

• «Treatment of War Wounds and Fractures: with special Reference to the closed Method as used in the War in Spain». Hamish Hamilton, London, 1939.

• «The Principles and Practice of War Surgery: with special Reference to the Biological Methods of Treatment of Wounds and Fractures». Hamish Hamilton in conjunction with William Heinemann Medical, London, 1943.

• «The Spirit of Catalonia. G. Cumberlege, Oxford University Press, London / New York, 1946. 

• «An Atlas of Traumatic Surgery: illustrated Histories of Wounds of the Extremities». Blackwell, Oxford, 1949.

• [En colaboración con otros autores]: «Studies of the renal circulation» Blackwell Scientific Publications, Oxford, 1947.

• [En colaboración con otros autores]: «Estudios sobre la circulación renal». Gráfica Bachs, Barcelona, 1949.

• [En colaboración con A. B. Kinnier Wilson y Margaret Agerholm]: «Handbook on poliomyelitis».  Blackwell Scientific, Oxford, 1956.

B) Principals articles

6. Josep Trueta y MHM Harrison: "The Normal Vascular Anatomy of the Femoral Head in Adult Man", J. Bone Jt. Surg. 35B, 442, 1953.

7. Josep Trueta: "Appraisal of the Vascular Factor in Healing of Fractures of the Femoral Neck", J. Bone Jt. Surg. 39B, 3, 1957.

8. Josep Trueta: "The three Types of Acute Haematogenous Osteomyelitis", J. Bone Jt. Surg. 41B, 671-680, 1959.

9. Josep Trueta: "The Role of the Vessels in the Osteogenesis", J. Bone Jt. Surg., 45B, 402, 1963.

10. Josep Trueta: "Blood Supply and the Rate of Healing of Tibial Fractures", Clin. Orthop., 105: 11, 1974.

Bibliografia:

• AA. VV. (1996): Josep Trueta (1897-1977). En Homenatge. Fundació Barcelona, Barcelona.

• MOLERO JA: “Josep Trueta i Raspall (Consulta el 16 de julio 2016) 

• “Josep Trueta”, en WIKIPEDIA [En línea]. Disponible en Web:. Consulta de 15 de Abril de 2004.

• MORAL TORRES, J. (1986), El “Método Español” en el tratamiento de las heridas de guerra (Técnica de Orr-Bastos-Trueta), en Los médicos y la medicina en la Guerra Civil española. Beecham, Madrid; pp. 159-166.

• NUEVA ENCICLOPEDIA LAROUSSE (1979), s. v. «Trueta i Raspall, Josep». Plaza & Janés Eds., Barcelona.

• PRIM, J. M. (1997): L'esperit de Josep Trueta. Pagès Editors, Barcelona, 1997.

• RODRIGO, A. (1997): Biografía del Dr. Trueta. Héroe anónimo de dos guerras. Ed. Vosa. Madrid.

• TRUETA, Josep (1978): Fragments d'una vida. Memòries. Edicions 62, Barcelona.