Discurs Recepció del Premi a l'Excel·lència Professional del CoMB (2018)


-->
Discurs d’agraïment pel Premi Excel·lència Professional. 03.12.18

Xavier Sierra Valentí



M’ha tocat a mi expressar el sentir de tots els que avui tenim el gaudi de assolir aquesta preciada distinció. Provaré de fer de la meva veu la veu de tots, ja que els que ens apleguem aquí procedim de diversos àmbits de la Medicina, que és com una orquestra, on tothom toca el seu instrument en una única simfonia.

El Premi que se’ns atorga avui és sens dubte una distinció de gran valor. No és un premi amb dotació econòmica, no és un premi material, pero la seva importància simbòlica i moral és altíssima. És el reconeixement a una trajectòria professional, a una feina ben feta, valorada pels propis companys. No és un premi que es concedeixi per mèrits acadèmics, o pel curriculum científic. Certament, entre nosaltres n’hi ha que també tenen una brillant carrera acadèmica. Però aquest premi es concedeix exclusivament per fer de metge. Pel exercici de la nostra professió.  Moltes gràcies al CoMB per una distinció que ens enorgulleix i que ens compromet a fer encara millor la feina de cada dia.

Volem recordar que aquí no estem tots els que som. Si bé els jurats del premi han cregut que nosaltres som representatius de la professió, n’estic segur que n’hi ha molts altres companys anònims que mereixen el mateix honor.

Tampoc ens volem oblidar de tots aquells que pateixen la injusta situació que malauradament viu l’Assistència Primària, i la Sanitat concertada i que ha desembocat en les tensions viscudes la darrera setmana. Esperem que s’arribi a solucions perdurables i justes. Els metges no som ni sants ni herois: només uns professionals que cal valorar i que volem poder treballar bé i amb dignitat.

Tots, els que estem aquí i els que no, tenim un denominador comú: Som metges.

Ser metge és un vell ofici, que lluita per preservar un dels béns més importants: la salut dels seus semblants. En llatí, medicus, vol dir “el que cuida de l’altre”. És a dir, el metge és un home que es preocupa pel que els passa als altres homes, que cuida als altres. Veure’s reflectit en el malalt, patir amb ell, caminar al seu costat. Claude Bernard deia que la funció del metge era: De vegades guarir, millorar sovint, consolar sempre. Aquesta és la nostra funció: No tant ocupar-nos de les malalties, sinò dels malalts.  De l’angoixa que sent la persona quan percep que alguna cosa del seu cos no va bé, quan el preocupa el dolor, o encara pitjor, el possible final de la seva vida. Un altre gran metge, William Osler, considerava que el bon metge sap com tractar la malaltia, però el metge òptim és el que sap com tractar al malalt.

Sovint s’oblida que la Medicina ha contribuït de forma humil i anònima a escriure grans pàgines de la Història de l’Humanitat. Moltes vegades s’explica la història basant-se en batalles, conquestes o en afers econòmics. No neguem la seva importància, però hem de recordar que la història no hagués sigut la mateixa sense les vacunes, sense els antibiòtics, sense l’anestèsia o els progressos actuals de la cirurgia o de la immunologia.

Però, com recordava Shakespeare, "el passat és només el pròleg". Si bé la nostra professió ha tingut un passat gloriós del que sentir-nos molt cofois, cal que sapiguem encarar un futur que arriba a una velocitat vertiginosa. Tots ens veiem obligats a una evolució imparable per fer front als nous i constants reptes de l’esdevenidor.  Les noves formes de lluitar contra la malaltia no poden oblidar la gestió informàtica, la recerca, els progressos tècnics i diagnòstics. El metge actual, ha de saber usar la tecnologia sense deixar que ens separi del principal dels nostres objectius: del malalt que tenim al davant. I també hem d’adaptar-nos a una societat en vies de transformació: l’envelliment de la població, les migracions, el medi ambient… La Medicina exigeix un esforç constant, per comprendre millor el món i els que l’habiten.

Aquests són els reptes dels metges d’avui. Els reptes que hem intentat entomar tan bé com hem pogut els que avui estem aquí. Perquè en definitiva fer de metge és comprendre a l’altre, és en certa manera un acte d’amor. Hipòcrates deia que a les societats on hi ha amor als homes hi ha amor a la medicina. I com diu el darrer vers de la Divina Comèdia, l’amor és el que mou el sol i les altres estrelles

No hay comentarios: