Páginas

Últimes publicacions

lunes, 4 de septiembre de 2023

La muerte de Tomás de Aquino

 versió catalana | versión española






Carlo Crivelli

Santo Tomás de Aquino
(1476)

Tempera sobre tabla de madera de álamo

National Gallery 
Londres 



Tomás de Aquino (1224-1274) fue un teólogo, filósofo y jurista católico, es considerado como una de las principales figuras del pensamiento escolástico y de la teología medieval. Era fraile dominico (Orden de Predicadores) y reinterpretó la metafísica, escribiendo la Summa Theologiae, una gran obra en la que introduce gran parte del pensamiento aristotélico en la fe católica. Su obra tiene también claras influencias del pensamiento de Averroes, Maimónides y Agustín de Hipona. La Iglesia católica lo canonizó en 1323, y lo declaró Doctor de la Iglesia en 1567. Es considerado patrón de las universidades y de los estudiantes. 

Tomás de Aquino, murió en la abadía de Fossanova, entre Nápoles y Roma, el 7 de marzo de 1274, a los 48 años de edad. Recientemente, el neurocirujano G.J. LeBeau y un grupo de estudiantes de la University of Kansas Medical Center, se han planteado cual podría haber sido la causa de su muerte. Los resultados de sus investigaciones se presentaron en abril de 2023 en el Congreso de la American Association of Neurological Surgeons (AANS).  

Tras examinar un cráneo atribuído al santo y revisar diversos informes sobre sus últimos días de vida, llegaron a la conclusión de que probablemente Tomás sufrió un hematoma subdural crónico. 



Santo Tomás de Aquino (Universidad de Santiago de Compostela)

Según las crónicas, mientras viajaba de Nápoles al II Concilio de Lyon, Tomás de Aquino se habría golpeado la cabeza con una gruesa rama de árbol que cayó sobre él. A consecuencia del fuerte golpe, el dominico perdió el conocimiento y cayó al suelo. Tuvo que interrumpir el viaje y se alojó en la cercanía del lugar del accidente durante unos días. A pesar de que estaba débil y había perdido el apetito, seguía consciente, sin fiebre ni disfunción neurológica focal. A la vista de que no mejoraba, fue trasladado a la cercana abadía de Fossanova, donde permaneció un mes. Su estado fue empeorando cada vez más, con debilidad cada vez más manifiesta, anorexia, náuseas y somnolencia, falleciendo a las cinco semanas del traumatismo.   

Desde un principio se especuló mucho sobre las causas de la muerte del teólogo dominico. Al parecer, el poeta Dante Alighieri acusó al rey Carlos de Anjou de haberlo envenenado para impedir que lo hiciesen cardenal (lo que a su vez le hubiera dado un fácil acceso a ser papa). Sin embargo, tal como afirma LeBeau, no disponemos de ninguna prueba que confirme esta teoría. 



Diego Velázquez: Tentación de Santo Tomás. 


En 2017 un artículo publicado en The Lancet señalaba que Aquino podría haber sufrido ictus o ictus isquémicos con anterioridad a su accidente con la rama del árbol. Los autores especulan con la posibilidad de que estos ictus produjeran la contracción del cerebro, que habría empeorado tras el traumatismo con la rama, que le habría provocado un hematoma epidural. 

LeBeau y sus colaboradores se desplazaron hasta la abadía de Fossanova para examinar un cráneo que se cree podría ser el del santo (aunque no existe plena seguridad). El examen de estos restos óseos y el de algunos documentos les llevaron al convencimiento que la causa de la muerte fue un hematoma subdural crónico causado por el traumatismo craneal anterior. Según ellos hubo un traumatismo menor que fue seguido de un período de lucidez y relativa normalidad, al que siguió un deterioro progresivo, lo que encaja en la teoría de un hematoma creciente. Uno de los signos que apoyarían esta teoría es la pérdida de la capacidad para hablar o entender el lenguaje, las náuseas, falta de apetito y somnolencia. 

Los hematomas subdurales crónicos crecen progresivamente y pueden comprimir el cerebro e hincharlo, por lo que esta hipótesis tiene sentido. Si la calavera examinada fuese la auténtica no existen signos de fractura de cráneo y tampoco parece probable que hubiera habido un derrame cerebral, ya que en este caso se habría producido bruscamente (de ahí deriva precisamente el término de ictus, que hace referencia a una afección repentina). Sin embargo, no podemos llegar a un diagnóstico de plena certeza sino solamente de un probable diagnóstico de presunción. 

Si el accidente sufrido por Tomás de Aquino hubiera tenido lugar en nuestros días, se hubiera podido realizar un preciso diagnóstico por la imagen con altas probabilidades de supervivencia.  



Bibliografía

Le Bau GJ. Thomas Aquina's Died of a Chronic Subdural Hematoma: A Plausible Historical and Forensic Account. American Association of Neurological Surgeons (AANS) 2023 Annual Meeting 23 Ap. 2023. 

Charlier P, Saudamini D, Lippi D, Perciaccante A  et al. The cerebrovascular health of Thomas Aquinas. Lancet Neurol. 2017; 16: 502. 

Räsänen M. Thomas Aquina's Relics as Focus for Conflict and Cult in the Late Middle Ages: The Restless Corpse. Amsterdam University Press, 2017. 







___________________________________


La mort de Tomàs d'Aquino







Carlo Crivelli

Sant Tomàs d'Aquino
(1476)

Tempre sobre taula de fusta d'àlber

National Gallery 
Londres 




Tomàs d'Aquino (1224-1274) va ser un teòleg, filòsof i jurista catòlic, considerat com una de les principals figures del pensament escolàstic i de la teologia medieval. Era frare dominic (Ordre dels Predicadors) i va reinterpretar la metafísica, escrivint la Summa Theologiae, una gran obra en la que introdueix gran part del pensament aristotèlic en la fe catòlica. La seva obra també té clares influències del pensament d'Averroes, Maimònides i Agustí d'Hipona. L'Església catòlica el va canonitzar el 1323, i el va declarar Doctor de l'Església el 1567. És considerat el patró de les universitats i dels estudiants.

Tomàs d'Aquino, va morir als 48 anys a l'abadia de Fossanova, entre Nàpols i Roma, el 7 de març de 1274. Recentment, el neurocirurgià G.J. LeBeau i un grup d'estudiants de la Universitat de Kansas Medical Center, s'han plantejat quina podria haver estat la causa de la seva mort. Els resultats de les investigacions es van presentar al Congrés de la American Association of Neurological Surgeons (AANS)  l'abril del 2023.

Després d'examinar un crani atribuït al sant i revisar diversos informes sobre els seus últims dies de vida, van arribar a la conclusió que probablement Tomàs d'Aquino va patir un hematoma subdural crònic.


Sant Tomàs d'Aquino (Universitat de Santiago de Compostel·la)


Segons les cròniques, mentre viatjava de Nàpols al II Concili de Lió, Tomàs d'Aquino s'hauria colpejat el cap amb una gruixuda branca d'arbre que li va caure a sobre. A conseqüència del fort cop, el dominic va perdre el coneixement i va caure a terra. Va haver d'interrompre el viatge i es va allotjar a prop del lloc de l'accident durant uns dies. Tot i que estava feble i havia perdut la gana, seguia conscient, sense febre ni disfunció neurològica focal. Atès que no millorava, va ser traslladat a la propera abadia de Fossanova, on va restar-hi un mes. El seu estat va anar empitjorant cada vegada més, amb debilitat cada cop més manifesta, anorèxia, nàusees i somnolència, i va morir a les cinc setmanes del traumatisme.

Des del principi es va especular molt sobre les causes de la mort del teòleg dominic. Pel que sembla, el poeta Dante Alighieri va acusar al rei Carles d'Anjou d'haver-lo enverinat per impedir que el nomenessin cardenal (la qual cosa li hauria donat un accés fàcil a ser papa). Tot i això, tal com afirma LeBeau, no disposem de cap prova que confirmi aquesta teoria.



Diego Velázquez: Tentació de Sant Tomàs. 


Un article publicat a The Lancet el 2017 assenyalava que Aquino podria haver patit ictus o ictus isquèmics amb anterioritat al seu accident amb la branca de l'arbre. Els autors especulen la possibilitat que aquests ictus produïssin la contracció del cervell, que hauria empitjorat després del traumatisme amb la branca, i li hauria provocat un hematoma epidural.

LeBeau i els seus col·laboradors es van desplaçar fins a l'abadia de Fossanova per examinar un crani que es creu que podria ser del sant (tot i que no hi ha plena seguretat). L'examen d'aquestes restes òssies i alguns documents els van portar al convenciment que la causa de la seva mort va ser un hematoma subdural crònic causat pel traumatisme cranial anterior. Creuen que hi va haver un traumatisme menor que va ser seguit d'un període de lucidesa i relativa normalitat, al qual va seguir un deteriorament progressiu, cosa que encaixa en la teoria d'un hematoma creixent. Un dels signes que donarien suport a aquesta teoria és la pèrdua de la capacitat per parlar o entendre el llenguatge, les nàusees, manca de gana i somnolència.

Els hematomes subdurals crònics creixen progressivament i poden comprimir el cervell i inflar-lo, per la qual cosa aquesta hipòtesi té sentit. Si la calavera examinada fos l'autèntica no hi ha signes de fractura de crani i tampoc no sembla probable que hi hagués hagut un vessament cerebral, ja que en aquest cas s'hauria produït bruscament (d'aquí deriva precisament el terme d'ictus, que fa referència a una afecció sobtada). No obstant això, no podem arribar a un diagnòstic de certesa plena, sinó només d'un probable diagnòstic de presumpció.

Si l'accident que va patir Tomàs d'Aquino hagués passat avui, segurament s'hauria pogut fer un precís diagnòstic per la imatge amb altes probabilitats de supervivència.



Bibliografia

Le Bau GJ. Thomas Aquina's Died of a Chronic Subdural Hematoma: A Plausible Historical and Forensic Account. American Association of Neurological Surgeons (AANS) 2023 Annual Meeting 23 Ap. 2023. 

Charlier P, Saudamini D, Lippi D, Perciaccante A  et al. The cerebrovascular health of Thomas Aquinas. Lancet Neurol. 2017; 16: 502. 

Räsänen M. Thomas Aquina's Relics as Focus for Conflict and Cult in the Late Middle Ages: The Restless Corpse. Amsterdam University Press, 2017.