Páginas

Últimes publicacions

lunes, 31 de julio de 2023

La rubia cabellera de Cap d'Estopes.

versió catalana | versión española









Guillem Morei

Sarcófago del conde Ramón Berenguer II
"Cap d'Estopes"

(s. XIV) 

Piedra esculpida 

Catedral de Girona 



Muchas veces, los motes o apodos se originan en un rasgo fácilmente reconocible de nuestra persona. El color del pelo es uno de los que con frecuencia originan estos apelativos. El pelo largo, rizado, peinado de tal o cual manera, o todavía más su color. Es fácil describir a alguien como "la rubia", o "el pelirrojo". Una manera rápida de indicar a una persona. 

Lo mismo sucedía en la Edad Media con los soberanos. Y este es el caso que comentaremos hoy, el de Ramón Berenguer II (1053 - 1082), conde soberano de Barcelona y de los condados unificados que constituían la actual Catalunya.  Por su abundante y encrespada cabellera pajiza, fué llamado "Cap d'Estopes" (ya que su color y aspecto recordaba a la estopa), y del que nos ha llegado una legendaria historia. 

Corría el año 1053. El conde Ramón Berenguer I llamado "el Viejo" y su mujer, Almodís de la Marca, tuvieron dos hijos gemelos, a los que llamaron Berenguer Ramón y Ramón Berenguer. 

Así fue. Cuando murió el viejo conde (1076), y a falta de primogenitura, ocuparon el trono los dos hermanos, Berenguer Ramón II y Ramon Berenguer II, a quien en seguida el pueblo comenzó a llamar "Cap d'Estopes" por su vistosa cabellera rubia, que recordaba un manojo de estopa o de paja. Este régimen de gobierno conjunto pronto ocasionó tensiones, desavenencias y disputas entre los dos gemelos. Una situación que se agravó todavía más por la popularidad que pronto alcanzó "Cap d'Estopes" entre sus vasallos. 


Firma de Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes"


Un día del año 1082, "Cap d'Estopes" había ido a cazar al Montnegre, entre Hostalric y Sant Celoni, y de golpe desapareció. Al dia siguiente, encontraron su cadáver en un estanque situada en un lugar solitario, con señales claras de que había sido asesinado. El cadáver fue trasladado a Girona, en cuya catedral fue enterrado. El pueblo sospechó siempre que "Cap d'Estopes", su conde preferido, había sido asesinado por su hermano, aunque nunca pudo probarse. Berenguer Ramón II siguió gobernando en solitario, en medio de los recelos de sus súbditos. Acusado finalmente de fratricidio por un grupo de nobles, para dilucidar el caso acudió a una justa en la corte de Alfonso VI de León. El conde perdió la justa y fue considerado culpable, según las costumbres de la época, y es conocido en la historia como Berenguer Ramón II "El Fratricida". El conde partió a Jerusalén con la Primera Cruzada, junto con las huestes del conde de Tolosa de Lenguadoc. Aunque no se tienen datos documentales de su suerte, es probable que muriera en el sitio de Jerusalén de 1099. Le sucedió en el condado Ramón Berenguer III, hijo de Cap d'Estopes. Hasta aquí la historia real, la que podemos documentar. 



El halcón de Cap d'Estopa, esculpido en un arco
de la catedral de Girona www.girona.cat


Pero pronto surgieron las leyendas.  Según ellas, cuando el féretro de Cap d'Estopes llegó a la Catedral de Girona, su halcón, no se separó en ningún momento del ataúd. Cuando llegó a la Catedral, el fiel halcón - que probablemente era el único testigo del crimen - entró en el interior de la Catedral, revoloteando constantemente por el templo, como si quisiera avisar a los canónigos de quien era el asesino, hasta que el pobre animal, desfallecido, cayó muerto a los pies del ataúd de su dueño. Esta leyenda fue tan divulgada por el pueblo, que se colocó un halcón de madera en la galilea de la catedral. Años más tarde, cuando se construyó la catedral gótica se esculpió la figura de un halcón en uno de los arcos del templo. 

La segunda leyenda hace referencia a los funerales de Cap d'Estopes que tuvieron lugar poco después en la catedral de Girona, y que presidía, como es natural, su hermano el conde Berenguer Ramón II. Dicen que los canónigos, al cantar el Oficio de Difuntos, se equivocaban de antífona constantemente y que entonaban una y otra vez el canto "Ubi est Abel, frater tuus?" (¿Donde está Abel, tu hermano?). Esta frase, que según la Biblia la dirigió Dios a Caín después de su crimen fratricida era una implícita acusación al conde, y alertó a la concurrencia, desencadenando los rumores y recelos. Finalmente, el vizconde Ramón Folch de Cardona acabó desafiando a Berenguer Ramon II a un duelo para probar su inocencia, con el resultado que ya hemos comentado.  




Escena bíblica en la que Caín mata a su hermano Abel. A la derecha Dios le pregunta: "Ubi est Abel, frater tuus?" (¿Donde está Abel, tu hermano?).
Relieve del claustro de la catedral de Girona (s. XII) 

Lo cierto es que la dinastía de Barcelona fue continuada por el hijo de Cap d'Estopes, Ramón Berenguer III "el Gran", que completó la reconquista de Catalunya hasta el Ebro. En cuanto a nuestro conde de rubia y crespa melena, Cap d'Estopes reposa en un bello sarcófago sobre la puerta de la Sacristía de la Catedral. Si algún día visitáis la catedral de Girona, uno de los más bellos templos góticos de Catalunya, no dejéis de recordar la leyenda del conde asesinado y de su fiel halcón.  


Inscripción del sepulcro del conde Ramón Berenguer II, Cap d’Estopes (1053-1082) de la Catedral de Girona:

Inscripción en latín escrita por el rey Pedro III en el año 1385: 
“In hoc tumulo iacet corpus illustris ac potentis viri domini Raymundi Berengarii Comitis Barchinonae filii domini Raymundi Berengarii Comitis Barchinonae qui Usaticos condidit. Hic propter multitudinem et densitatem crinium crisporum fuit dictus Cap d’Estopes qui vulnerato decessit nonas december in civitate Gerundae anno Domini MLXXXII et fuit sepultus in quoadam tumulo constructo foris in Sede iuxta portam. Et postmodum translatus per illustrissimum principem et dominum Dominum Petrum tertium Aragonum Regem ipsius comitis octavum neptem V die novembre anno Domini MCCCLXXXXV regnique sui quinquagesimo”
“En esta tumba yace el cuerpo del ilustre y poderoso barón señor Ramón Berenguer Conde de Barcelona, hijo del señor Ramón Berenguer Conde de Barcelona quien instituyó los Usatges. Aquel a causa de la calidad y densidad de los rizos encrespados fue llamado cap d’Estopes, el cual herido murió en la ciudad de Girona el cinco de diciembre de el año MLXXXII y fue sepultado en una tumba construida en la presente Seo en el exterior al lado de la puerta. Y posteriormente trasladado  por el ilustrísimo príncipe y señor Pedro tercero Rey de Aragón, octavo descendiente del mismo conde el día cinco de noviembre del año del Señor MCCCLXXXV y quincuagésimo de su reinado”

Bibliografía

La muerte de Cap d'Estopes 
http://www.turismehostalric.cat/es/coneix_hostalric/pagina/38

El sepulcre de Ramon Berenguer II http://www.pedresdegirona.com/cap_estopa_1.htm


El falcó d'en Cap d'Estopa 
http://www.pedresdegirona.com/separata_cap_estopa.htm

Ramon Berenguer II y el halcón 
http://vacioesformaformaesvacio.blogspot.com.es/2012/08/ramon-berenguer-ii-y-el-halcon.html



Apertura de los sarcófagos de Ramon Berenguer II y de la condesa Ermessenda (1982) 






___________________________________



La cabellera rossa d'en Cap d'Estopes








Guillem Morei

Sarcòfag del comte Ramon Berenguer II
"Cap d'Estopes"

(s. XIV) 

Pedra esculpida 

Catedral de Girona 



Moltes vegades, els sobrenoms s'originen en un tret fàcilment reconeixible de la nostra persona. El color dels cabells és un dels que sovint originen aquests apel·latius. Els cabells llargs, arrissats, pentinats d’una determinada manera, o encara més el seu color. És fàcil descriure algú com "la rossa", o "el pèl-roig". Esdevé una manera ràpida d’identificar una persona.

El mateix passava a l'Edat Mitjana amb els sobirans. I aquest és el cas que comentarem avui, el de Ramon Berenguer II (1053-1082), comte sobirà de Barcelona i dels comtats unificats que constituïen l'actual Catalunya. Per la seva abundant i encrespada cabellera de color de palla, va ser anomenat Cap d'Estopes (ja que el seu color i aspecte recordava l'estopa). D’ell ens ha arribat una història llegendària.

Corria l'any 1053. El comte Ramon Berenguer I anomenat "el Vell" i la seva dona, Almodís de la Marca, van tenir dos fills bessons, als quals van anomenar Berenguer Ramon i Ramon Berenguer.

Així va ser. Quan va morir el vell comte (1076), i a falta de primogenitura, van ocupar el tron els dos germans, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II, a qui de seguida el poble va començar a anomenar Cap d'Estopes per la seva vistosa cabellera rossa, que recordava un manat d'estopa o de palla. Aquest règim de govern conjunt aviat va generar tensions, desavinences i disputes entre els dos bessons. Una situació que es va agreujar encara més per la popularitat que va aconseguir Cap d'Estopes entre els seus vassalls.


Signatura de Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes"

Un dia de l'any 1082, Cap d'Estopes havia anat a caçar al Montnegre, entre Hostalric i Sant Celoni, i de cop va desaparèixer. L'endemà van trobar el seu cadàver en un estany situat en un lloc solitari, amb senyals clars que havia estat assassinat. El cadàver va ser traslladat a Girona, i enterrat a la catedral. El poble sempre va sospitar que Cap d'Estopes, el seu comte preferit, havia estat assassinat pel seu germà, encara que mai no es va poder provar. Berenguer Ramon II va continuar governant en solitari, enmig dels recels dels seus súbdits. Acusat finalment de fratricidi per un grup de nobles, per dilucidar el cas va anar a una justa a la cort d'Alfons VI de Lleó. El comte va perdre la justa i va ser considerat culpable, segons els costums de l'època, i és conegut a la història com Berenguer Ramon II "El Fratricida". El comte va partir a Jerusalem amb la Primera Croada, juntament amb les hosts del comte de Tolosa de Llenguadoc. Encara que no es tenen dades documentals de la seva sort, és probable que morís al lloc de Jerusalem el 1099. El va succeir al comtat Ramon Berenguer III, fill de Cap d'Estopes. Fins aquí la història real, la que podem documentar.



El falcó de Cap d'Estopa festà present en un arc 
de la catedral de Girona www.girona.cat


Però aviat van sorgir les llegendes. Segons diuen, quan el fèretre de Cap d'Estopes va arribar a la Catedral de Girona, el seu falcó, no es va separar en cap moment del taüt. Quan va arribar a la Catedral, el fidel falcó -que probablement era l'únic testimoni del crim- va entrar a l'interior de la Catedral, voletejant constantment pel temple, com si volgués avisar els canonges de qui era l'assassí, fins que el pobre animal, defallit, va caure mort als peus del taüt del seu amo. Aquesta llegenda va ser tan divulgada pel poble, que es va col·locar un falcó de fusta a la galilea de la catedral. Anys més tard, quan es va construir la catedral gòtica, es va esculpir la figura d'un falcó en un dels arcs del temple.

La segona llegenda fa referència als funerals de Cap d'Estopes que van tenir lloc poc després a la catedral de Girona, i que presidia, com és natural, el seu germà el comte Berenguer Ramon II. Diuen que els canonges, en cantar l'Ofici de Difunts, s'equivocaven d'antífona constantment i que entonaven una vegada i una altra el cant "Ubi est Abel, frater tuus?" (On és Abel, el teu germà?). Aquesta frase, que segons la Bíblia la va dirigir Déu a Caín després del seu crim fratricida era una implícita acusació al comte, va alertar la concurrència, desencadenant els rumors i recels. Finalment, el vescomte Ramon Folch de Cardona va acabar desafiant Berenguer Ramon II a un duel per provar la seva innocència, amb el resultat que ja hem comentat.



Escena bíblica en la que Caïm mata al seu germà Abel. A la dreta, Déu li pregunta: "Ubi est Abel, frater tuus?" (On és Abel, el teu germà?).
Relleu del claustre de la catedral de Girona (s. XII) 


La veritat és que la dinastia de Barcelona va ser continuada pel fill de Cap d'Estopes, Ramon Berenguer III "el Gran", que va completar la reconquesta de Catalunya fins a l'Ebre. Pel que fa al nostre comte de cabellera rossa i crespa, Cap d'Estopes reposa en un bell sarcòfag sobre la porta de la Sagristia de la Catedral. Si algun dia visiteu la catedral de Girona, un dels temples gòtics més bonics de Catalunya, no deixeu de recordar la llegenda del comte assassinat i del seu falcó fidel.


Inscripció del sepulcre del comte Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes (1053-1082) de la Catedral de Girona:

Inscripció en llatí escrita pel rei Pere III l'any 1385:

“In hoc tumulo iacet corpus illustris ac potentis viri domini Raymundi Berengarii Comitis Barchinonae filii domini Raymundi Berengarii Comitis Barchinonae qui Usaticos condidit. Hic propter multitudinem et densitatem crinium crisporum fuit dictus Cap d’Estopes qui vulnerato decessit nonas december in civitate Gerundae anno Domini MLXXXII et fuit sepultus in quoadam tumulo constructo foris in Sede iuxta portam. Et postmodum translatus per illustrissimum principem et dominum Dominum Petrum tertium Aragonum Regem ipsius comitis octavum neptem V die novembre anno Domini MCCCLXXXXV regnique sui quinquagesimo”

“En aquesta tomba jeu el cos de l'il·lustre i poderós baró senyor Ramon Berenguer Comte de Barcelona, fill del senyor Ramon Berenguer Comte de Barcelona qui va instituir els Usatges. Aquest a causa de la qualitat i densitat dels rissos encrespats va ser anomenat cap d'Estopes, qui va morir ferit a la ciutat de Girona el cinc de desembre de l'any MLXXXII i va ser sepultat en una tomba construïda a la present Seu a l'exterior al costat de la porta. I posteriorment traslladat per l'il·lustríssim príncep i senyor Pere tercer Rei d'Aragó, vuitè descendent del mateix comte el dia cinc de novembre de l'any del Senyor MCCCLXXXV i cinquantè del seu regnat”


Bibliografia

La mort de Cap Estopes
http://www.turismehostalric.cat/es/coneix_hostalric/pagina/38

El sepulcre de Ramon Berenguer II 
http://www.pedresdegirona.com/cap_estopa_1.htm

El falcó d'en Cap d'Estopa 
http://www.pedresdegirona.com/separata_cap_estopa.htm

Ramon Berenguer II i el falcó 
http://vacioesformaformaesvacio.blogspot.com.es/2012/08/ramon-berenguer-ii-y-el-halcon.html


Apertura dels sarcòfags de Ramon Berenguer II i de la comtessa Ermessenda (1982) 






___________________________________