Atribuído a Tiziano Aspetti Pan y Siringa (1605) Mármol 43 x 60 x 6 cm. 24,4 kg |
 |
Hendrick van Balen el Viejo: Pan persiguiendo a Syrinx. National Gallery. Londres. |
Lo que frecuentemente se suele olvidar es que a su vez la palabra que designa a las cañas en griego deriva de un personaje mitológico, la náyade Syrinx, que solía cazar en los bosques de Arcadia con su arco de cuerno. Había consagrado su vida a la diosa Artemisa, protectora de los cazadores y había hecho voto de virginidad.
 |
Jean-François de Troy: Pan y Syrinx. |
 |
François Boucher: Pan y Syrinx (1759) |
Un día, bajando del monte Liceo, el dios Pan la encontró y al verla tan bella la deseó y la empezó a perseguir. La ninfa, horrorizada del aspecto monstruoso de Pan (que tenía un aspecto terrorífico, con cuernos y pies de cabra) corrió intentando zafarse del sátiro, hasta que quedó acorralada en el río Ladón. Viendo que el lascivo Pan la iba a alcanzar irremisiblemente, pidió ayuda a sus hermanas las ninfas, que compasivas la transformaron en un cañaveral.
 |
Ignaz Elhafen: Pan persiguiendo a Syrinx (1690-1695). Marfil. Los Angeles County Museum of Art |
 |
Pan enseña a Siringa a tocar la flauta (s. II) Mármol. 161 cm. Museo Archeologico Nazionale. Nápoles. |
___________________________________
La història de la xeringa (I):
El mite de Syrinx
Atribuït a Tiziano Aspetti Pan i Siringa (1605) Marbre 43 x 60 x 6 cm. 24,4 kg |
La introducció de la xeringa va ser un gran progrés mèdic. Va fer possible l'administració de substàncies per via parenteral garantint un efecte ràpid i evitant alguns problemes d'altres vies d'administració. També va ser útil per realitzar extraccions de sang i altres fluids sense contaminar i potenciant així les determinacions analítiques al laboratori.
|
Hendrick van Balen el Vell: Pan perseguint a Syrinx. National Gallery. Londres. |
Aquest instrument tubular, dotat d'un èmbol, s'assemblava molt a una canya buida, per la qual cosa el seu nom va derivar del grec σύριγγα siringa (canya). Així passa en moltes llengües: jeringa (castellà), syringe (anglès), seringue (francès), siringa (italià), xeringa (català), xiringa (gallec)...
El que sovint se sol oblidar és que la paraula que alhora designa les canyes en grec deriva d'un personatge mitològic, la nàiade Syrinx, que solia caçar als boscos d'Arcàdia amb el seu arc de banya. Havia consagrat la seva vida a la deessa Artemisa, protectora dels caçadors i havia fet vot de virginitat.
|
Jean-François de Troy: Pan y Syrinx. |
| ||||
François Boucher: Pan y Syrinx (1759) Un dia, baixant de la muntanya Liceu, el déu Pan la va trobar i en veure-la tan bella la va desitjar i la va començar a perseguir. La nimfa, horroritzada de l'aspecte monstruós de Pan (que tenia un aspecte terrorífic, amb banyes i peus de cabra) va córrer intentant desfer-se del sàtir, fins que va quedar acorralada al riu Ladón. Veient que el lasciu Pan l'aconseguiria irremissiblement, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, qui compassives, la van transformar en un canyar.
Quan Pan va arribar-hi es va sentir burlat, ja que només podia abraçar les canyes bressolades pel vent. Però la remor que produïen li va agradar tant que va decidir construir un nou instrument, al qual va anomenar siringa en record de la nimfa Syrinx. Aquest va esdevenir l'instrument que el va caracteritzar i per aquest motiu també se’l coneix com la flauta de Pan. Està format per diverses canyes unides i tallades en escala decreixent per tal que, bufant-hi s'obtenen notes diverses, i és una flauta que es va fer molt popular entre els pastors i en escenes bucòliques.
|
En properes entrades del bloc tractarem la història de la xeringa, com es va inventar i els perfeccionaments ulteriors que possibiliten tant les extraccions de sang i altres fluids corporals com l'administració de fàrmacs per via parenteral.