Páginas

Últimes publicacions

miércoles, 22 de marzo de 2023

Navidad y Síndrome de Down

versió catalana | versión española








Jan Joest van Kalkar

La adoración de Jesús Niño (detalle)  

(1515)

Óleo sobre tabla 104,1 x 71,8 cm 
The Metropolitan Museum of Art. Nueva York.





En el día de Navidad quiero aportar al blog una de tantas obras alusivas al nacimiento de Jesús. Una pintura flamenca del s. XVI que presenta un peculiar detalle patológico: la representación de unos niños con fisonomía propia del síndrome de Down. 

Los personajes están caracterizados como un pastorcillo y un ángel, respectivamente, y su cara no deja lugar a dudas. 



Vista general completa de la tabla de Jan Joest


El síndrome de Down es la alteración cromosómica más frecuente, con una incidencia que se cifra en 1 por cada 800 o 1000 nacimientos vivos, siendo la primera causa de un nivel intelectual por debajo de la media de origen genético, ya que está debido a una copia extra del cromosoma  21.

Además del coeficiente intelectual inferior a 100, el síndrome se caracteriza clínicamente por braquicefalia, aplanamiento occipital, fisuras palpebrales inclinadas hacia arriba, pliegues epicánticos y orejas de implantación baja, lo que les da un aspecto inconfundible. También se asocia, a menudo, con defectos cardíacos, deficiencia visual y auditiva y otros problemas de salud. 

El síndrome fue descrito por John Langdon Down en 1866, año en el que publicó en la revista London Hospital Reports, un artículo en el que presentaba una descripción minuciosa de esta alteración, que interpretó a lo que consideraba como un retroceso hacia un tipo racial más primitivo, una forma de regresión a lo que él concebía como el estado primario del hombre. Sus rasgos faciales le recordaron a los mongoles, nómadas de la región central de Mongolia, que entonces eran considerados “primitivos” y poco evolucionados, por las concepciones etnicistas y europeocéntricas que predominaban en el s. XIX.  


El Dr. John Langdon Down

        que dió el nombre a la trisomía 21          


Así fue como Down lo describió:
“El pelo no es negro, como en el Mongol verdadero, sino de un color pardusco, lacio y escaso. La cara es plana y amplia. Las mejillas son rotundas y se extienden a los lados. Los ojos se colocan oblicuamente, y su canto interno es más distante de lo normal. La grieta palpebral es muy estrecha. La frente se arruga transversalmente con la ayuda constante de los elevadores del párpado. Los labios son grandes y gruesos, con grietas transversales. La lengua es larga y áspera. La nariz es pequeña. La piel tiene un leve tinte amarillento sucio, y es deficiente en elasticidad, dando el aspecto de ser demasiado grande para el cuerpo”
El término "mongolismo" para describir al síndrome se extendió a lo largo de la primera mitad del siglo XX, hasta que en 1959 Jerôme Lejeune descubrió que en realidad se trataba de una alteración genética del par 21. Poco después diversos científicos, a través de la revista The Lancet, señalaron que el término mongolismo era peyorativo e inadecuado. Entre las propuestas que surgieron para sustituirlo, destacaron la de "trisomía del par 21" o síndrome de Down, en honor al médico que describió el cuadro. 


       
 El ángel que aparece en la tabla de Jan Joest,
con rasgos típicos del síndrome de Down


En 2003, Levitas y Reid, fueron los primeros que llamaron la atención sobre la patología que podemos ver en esta tabla flamenca. En la parte superior de la escena, en el centro, aparece un ángel con alas, con una cara aplanada, pliegues epicánticos, y hendiduras palpebrales inclinadas hacia arriba. La nariz es pequeña y respingona, y las comisuras de la boca algo incurvadas. Los dedos son cortos con un pequeño dedo muy espaciados y curvo.

El otro personaje, situado al lado de la Virgen, es un pastorcillo que acude a adorar al Niño. Presenta unos rasgos faciales similares, aunque en este caso las fisuras palpebrales son ligeramente más largas y con un mayor hipertelorismo (aumento de la separación de los ojos). 


El pastorcillo al lado de la Virgen también
  muestra rasgos faciales típicos de la trisomía 21     

En resumen, el síndrome de Down se representó en una tabla flamenca mucho antes de que se describiera médicamente esta alteración. No es esta la única representación de la trisomía 21, que está presente en otras obras de arte, que tal vez trataremos en otra ocasión. 

Pero hoy os quería comentar esta estampa navideña, con la que os deseo que paséis una feliz Navidad, al tiempo que os animo a que toméis conciencia de la problemática de los que presentan esta patología y que intentéis hacer todo lo posible para conseguir una cada vez mejor integración social y laboral de los afectos de síndrome de Down. 



Bibliografía


Dobson, R. (2003): “Painting is earliest example of portrayal of Down’s syndrome”. BMJ, 326, 3: 126. [Disponible en:  http://www.bmj.com/content/326/7381/126.3.full; consultado el 20 de diciembre de 2018].
Doña F. Navidad. En: Blog Siguiendo a Letamendi  22 diciembre 2013 https://letamendi.wordpress.com/2013/12/22/feliz-navidad/ 
Down JLH. Observations on an ethnic classification of idiots. London Hospital Reports. 1866;3:259-62. 

Jacobs PA, Baikie AG, Court Brown WM, Strong JA. The somatic chromosomes in mongolism. Lancet. 1959; 1: 710. 

Levitas, A. S. y Reid, C. S. (2003): “An Angel with Down Syndrome in a sixteenth century Flemish Nativity painting”. Am. J. Med. Gen. Part A, 116A, 4: 399-405. 

Nicol, C. (2008): “At Home with Down Syndrome”. The New Atlantis, 20: 143-152.  http://www.thenewatlantis.com/docLib/20080523_TNA20Nicol.pdf
Román M. Arte y síndrome de Down. Blog ¿Que significa este cuadro o escultura? 
http://www.marisolroman.com/arte-y-sindrome-de-down/

Starbuck, J.M. (2011): “On the Antiquity of Trisomy 21: Moving Towards a Quantitative Diagnosis of Down Syndorme in Historic Material Culture”. Journal of Contemporary Anthropology, 2, 1: 17:44.  http://docs.lib.purdue.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1019&context=jca


___________________________________



Nadal i síndrome de Down







Jan Joest van Kalkar

L'adoració del Nen Jesús (detall)  

(1515)

Oli sobre taula 104,1 x 71,8 cm 
The Metropolitan Museum of Art. Nueva York.



En el dia de Nadal vull aportar al bloc una de tantes obres al·lusives al naixement de Jesús. Una pintura flamenca del s. XVI que presenta un peculiar detall patològic: la representació d'uns nens amb la fesomia pròpia de la síndrome de Down.

Els personatges estan caracteritzats com un pastoret i un àngel, respectivament, i la seva cara no ens deixa cap dubte.


Vista general completa de la tabla de Jan Joest


La síndrome de Down és l'alteració cromosòmica més freqüent, amb una incidència que es xifra en 1 per cada 800 o 1000 naixements vius, i és la primera causa d'un nivell intel·lectual per sota de la mitjana d'origen genètic, ja que és degut a una còpia extra del cromosoma 21.
A més del coeficient intel·lectual inferior a 100, la síndrome es caracteritza clínicament per braquicefàlia, aplanament occipital, fissures palpebrals inclinades cap amunt, plecs epicàntics i orelles d'implantació baixa, fet que els dóna un aspecte inconfusible. També s'associa sovint amb defectes cardíacs, deficiència visual i auditiva i altres problemes de salut.

La síndrome va ser descrita per John Langdon Down el 1866, any en què va publicar a la revista London Hospital Reports, un article en què presentava una descripció minuciosa d'aquesta alteració, que va interpretar el que ell considerava com un retrocés cap a un tipus racial més primitiu, una forma de regressió de l'estat primari de l'home. Els seus trets facials li van recordar els mongols, nòmades de la regió central de Mongòlia, que aleshores eren considerats “primitius” i poc evolucionats, per les concepcions etnicistes i europeucèntriques que predominaven al s. XIX.



El Dr. John Langdon Down

        que va donar el nom a la trisomia 21          


Així va ser com Down ho va descriure:
“Els cabells no són negres, com els del Mongol veritable, sinó d'un color terrós, laci i escàs. La cara és plana i àmplia. Les galtes són rotundes i s'estenen als costats. Els ulls es col·loquen obliquament, i el seu cantó intern és més distant del normal. L'esquerda palpebral és molt estreta. El front s'arruga transversalment amb l'ajuda constant dels elevadors de la parpella. Els llavis són grans i gruixuts, amb esquerdes transversals. La llengua és llarga i aspra. El nas és petit. La pell té un lleu tint groguenc brut, i és deficient en elasticitat, donant l'aspecte de ser massa gran pel cos”
El terme "mongolisme" per descriure la síndrome es va estendre al llarg de la primera meitat del segle XX, fins que el 1959 Jerôme Lejeune va descobrir que en realitat es tractava d'una alteració genètica del parell 21. Poc després diversos científics, a través de la revista The Lancet, van assenyalar que el terme mongolisme era pejoratiu i inadequat. Entre les propostes que van sorgir per substituir-lo, van destacar la de "trisomia del parell 21" o síndrome de Down, en honor al metge que va descriure el quadre.

       
 L'àngel que apareix a  la taula de Jan Joest,
amb trets típics de la síndrome de Down


El 2003, Levitas i Reid, van ser els primers que van cridar l'atenció sobre la patologia que podem veure en aquesta taula flamenca. A la part superior de l'escena, al centre, apareix un àngel amb ales, amb una cara aplanada, plecs epicàntics, i esquerdes palpebrals inclinades cap amunt. El nas és petit i sortit, i les comissures de la boca una mica incurvades. Els dits són curts amb un dit petit molt espaiat i corb.

L'altre personatge, situat al costat de la Verge, és un pastoret que va a adorar el Nen. Presenta uns trets facials similars, encara que en aquest cas les fissures palpebrals són lleugerament més llargues i amb un major hipertelorisme (augment de la separació dels ulls).


El pastoret al costat de la Mare de Déu també
  muestra una fesomia típica de la trisomia 21     


En resum, els trets característics de la síndrome de Down ja es van representar en una taula flamenca molt abans que aquesta alteració es descrivís mèdicament. No es tracta però de l'única representació de la trisomia 21, que és present en altres obres d'art, i que tractarem en alguna altra ocasió. 

Avui us volia comentar aquesta estampa nadalenca, amb la qual us desitjo que passeu un bon Nadal, alhora que us animo que prenguem consciència de la problemàtica de les persones que presenten aquesta patologia i que tots plegats intentem fer el possible per aconseguir una cada vegada millor integració social i laboral dels afectes de la síndrome de Down.


Bibliografía


Dobson, R. (2003): “Painting is earliest example of portrayal of Down’s syndrome”. BMJ, 326, 3: 126. [Disponible en:  http://www.bmj.com/content/326/7381/126.3.full; consultado el 20 de diciembre de 2018].
Doña F. Navidad. En: Blog Siguiendo a Letamendi  22 diciembre 2013 https://letamendi.wordpress.com/2013/12/22/feliz-navidad/ 
Down JLH. Observations on an ethnic classification of idiots. London Hospital Reports. 1866;3:259-62. 

Jacobs PA, Baikie AG, Court Brown WM, Strong JA. The somatic chromosomes in mongolism. Lancet. 1959; 1: 710. 

Levitas, A. S. y Reid, C. S. (2003): “An Angel with Down Syndrome in a sixteenth century Flemish Nativity painting”. Am. J. Med. Gen. Part A, 116A, 4: 399-405. 

Nicol, C. (2008): “At Home with Down Syndrome”. The New Atlantis, 20: 143-152.  http://www.thenewatlantis.com/docLib/20080523_TNA20Nicol.pdf
Román M. Arte y síndrome de Down. Blog ¿Que significa este cuadro o escultura? 
http://www.marisolroman.com/arte-y-sindrome-de-down/

Starbuck, J.M. (2011): “On the Antiquity of Trisomy 21: Moving Towards a Quantitative Diagnosis of Down Syndorme in Historic Material Culture”. Journal of Contemporary Anthropology, 2, 1: 17:44.  http://docs.lib.purdue.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1019&context=jca

 
Vista general completa de la taula de Jan Joest