Un retrato de Sorolla, con rosácea

versió catalana | versión española

Joaquín Sorolla  Retrato de Nemesio Camino Zubalzu (1901) Óleo sobre lienzo Colección particular  (Exposición temporal "Sorolla en negro".  Bancaja. Valencia)

Sorolla es conocido por ser "el pintor de la luz". La mayoría de sus cuadros captan maravillosamente la luz del sol, en las playas y paisajes de su Valencia natal. El sol que lo inunda todo y que baña las casas blancas, el agua del mar. los cuerpos desnudos de los niños bañándose. Los colores radiantes, lucen más intensos al ser iluminados por el sol. Nadie como él captó la deslumbrante luz de las tierras valencianas. 

Sin embargo, también hay un Sorolla que pintó en negro. Su paleta de oscuros se expresa sobre todo en retratos de personajes vestidos en su mayor parte con indumentaria oscura, al uso de la época. 

Estas obras de Sorolla son menos conocidas, ya que muchas forman parte de colecciones particulares y Fundaciones. Ahora se han reunido en una exposición, "Sorolla en negro" en la Fundación Bancaja de Valencia. 

El uso del color negro ha sido muy tradicional en la pintura española del barroco, y también en el dramático simbolismo de las pìnturas negras de Goya. El profundo conocimiento que tenía Sorolla de la obra de Velázquez, el Greco o Goya le permite jugar magistralmente con una gama de negros y grises con los aparte del uso generalizado en el sobrio vestuario elegante de su tiempo, le permite añadir expresividad, y subrayar estados anímicos de los personajes representados. 

Un buen amigo, el dermatólogo valenciano Juan José Vilata, habitual seguidor de este blog, me comenta uno de los cuadros, el que encabeza este artículo. Se trata de un retrato de Nemesio Camilo Zubalzu, que aparece sentado y mirando al espectador. Va totalmente vestido con una levita negra, que contrasta con la nívea blancura de los puños y cuello de la camisa que asoman bajo ella. En la mano izquierda sostiene unos guantes de piel de color gris, en un elegante contraste cromático. El fondo, también oscuro, completa la escena.

Pero el oscuro cromatismo en esta austera gama negro-gris-blanco subraya la coloreada cara del personaje. La piel de la nariz y las mejillas es de un llamativo color rojo. 

Detalle del retrato de Nemesio Camilo Zubalzu, de Sorolla.

Tanto el Dr. Vilata como yo, con nuestra visión de dermatólogos no dudamos ni un momento que Nemesio Camilo Zubalzu padecía una importante rosácea que motivaba este eritema. 

La rosácea es una enfermedad inflamatoria crónica que afecta principalmente a la cara, especialmente nariz y zonas malares. Suele afectar a personas en la edad media de la vida y se caracteriza principalmente por el enrojecimiento de las mejillas y la nariz, la presencia de vasos sanguíneos visibles en la cara, el cuello y la frente. en fases más avanzadas puede dar lugar a la aparición de pápulas y pústulas e incluso puede llegar a producir un rinofima, enfermedad producida por una hiperplasia de glándulas sebáceas que puede causar un aumento del volumen nasal. 

Desde aquí agradezco al Dr. Vilata su aportación a nuestro blog. 

___________________________________

Un retrat de Sorolla, amb rosàcia

Joaquim Sorolla  Retrato de Nemesio Camino Zubalzu (1901) Oli sobre tela Col·lecció particular  (Exposició temporal "Sorolla en negro".  Bancaja. Valencia)

Joaquim Sorolla és conegut com “el pintor de la llum”. La majoria dels seus quadres capten meravellosament la llum del sol, a les platges i paisatges de la seva València natal. El sol ho inunda tot i banya les cases blanques, l'aigua del mar, els cossos nus dels nens banyant-se. Els colors radiants llueixen més intensos en ser il·luminats pel sol. Ningú com ell va captar la llum enlluernadora de les terres valencianes.

Tot i això, també hi ha un Sorolla que va pintar en negre. La seva paleta de colors foscos s'expressa sobretot en retrats de personatges vestits majoritàriament amb indumentària fosca, a l'ús de l'època.

Aquestes obres de Sorolla són menys conegudes, ja que moltes formen part de col·leccions particulars i fundacions. Ara s'han reunit en una exposició, "Sorolla en negre"; a la Fundació Bancaixa de València.

L'ús del color negre ha estat molt tradicional a la pintura espanyola del barroc, i també al simbolisme dramàtic de les pintures negres de Goya. El coneixement profund que tenia Sorolla de l'obra de Velázquez, el Greco o Goya li permet jugar magistralment amb una gamma de negres i grisos a banda de l'ús generalitzat del vestuari sobri i elegant del seu temps, que li permet afegir expressivitat i subratllar estats anímics dels personatges representats.

Un bon amic, el dermatòleg valencià Juan José Vilata, habitual seguidor d'aquest bloc, em comenta un dels quadres, el que encapçala aquest article. És un retrat de Nemesio Camilo Zubalzu, qui apareix assegut i mirant a l'espectador. Va totalment vestit amb una levita negra, que contrasta amb la

blancor dels punys i del coll de la camisa que sobresurten. A la mà esquerra sosté uns guants de pell de color gris, en un elegant contrast cromàtic. El fons, també fosc, completa l’escena. 

Però el cromatisme fosc d’aquesta austera gamma negre-gris-blanc subratlla l'acolorida cara del personatge. La pell del nas i les galtes és d'un color vermell intens.

Detall del retrat de Nemesio Camilo Zubalzu, de Sorolla.

Tant el Dr. Vilata com jo mateix, amb la nostra visió de dermatòlegs no vam dubtar que Nemesio Camilo Zubalzu sofria una important rosàcia que causava aquest eritema.

La rosàcia és una malaltia inflamatòria crònica que afecta principalment la cara, especialment nas i zones malars. Sol afectar persones a l'edat mitjana de la vida i es caracteritza principalment per l'envermelliment de les galtes i el nas.

La presència de vasos sanguinis visibles a la cara, el coll i el front en fases més avançades pot donar lloc a l’aparició de pàpules i pústules, i fins i tot pot arribar a produir un rinofima, malaltia produïda per una hiperplàsia de glàndules sebàcies que pot causar un augment del volum nasal.

Des d'aquí agraeixo al Dr. Vilata la seva aportació al nostre bloc.