Páginas

Últimes publicacions

miércoles, 29 de septiembre de 2021

San Miguel, patrón de radiólogos y radioterapeutas.

 versió catalana | versión española







Lluís Borrassà

Retablo de San Miguel (centro)

(1416) 

Temple y pan de oro sobre tabla 556 x 330 cm
Procede del monasterio de S. Miquel de Cruïlles
Museu d'Art. Girona.




En el centro del retablo aparece el arcángel vestido con armadura y escudo, y alas multicolores que recuerdan la cola de un pavo real, mientras pisotea y clava su lanza sobre un dragón, representación del mal. En este caso, la figura del dragón sustituye a la de un demonio, como también aparece en otras iconografías. En definitiva, San Miguel vence al demonio, el bien vence al mal. Una leyenda que se pierde en la noche de los tiempos. Para algunos, ya se perfilaría en la antigua leyenda egipcia de Horus venciendo a Seth. 

En el imaginario cristiano, los ángeles glorificaban a Dios en el cielo. Eran seres puros que se dividían en nueve categorías: 

Serafines, querubines, tronos; 

dominaciones, virtudes, potestades; 

principados, ángeles y arcángeles.

Los arcángeles eran los de mayor rango. 



Pieter Brueghel: La caída de los ángeles rebeldes.
Museo Real de Bellas Artes. Bruselas.
  

Entre los arcángeles destacaba uno, Luzbel, de gran belleza. Era tan bello que un día, lleno de soberbia, quiso ser tan importante como el mismo Dios, consiguiendo tener algunos partidarios. Esto originó una gran lucha en el cielo: el arcángel Miguel capitaneó a los ángeles fieles a Dios, bajo el lema "Quien como Dios?" y lucharon  contra Luzbel y los ángeles rebeldes. 

El resultado de la batalla fue favorable a Miguel. Luzbel fue derrotado y pasó a llamarse desde entonces Lucifer, el ángel caído. El y los ángeles rebeldes fueron expulsados del cielo y se creó para ellos un terrible lugar: el infierno. Desde entonces, Lucifer y sus ángeles, ya transformados en demonios intentan inducir al mal a los humanos, para arrastrarlos al infierno. Por su parte el arcángel Miguel y sus ángeles siguen luchando denodadamente para que el bien se enseñoree del mundo. 



Luca Giordano: El arcángel San Miguel luchando contra los ángeles caídos.  

El Apocalipsis (12:7-9) relata así los hechos:
12.7. Y hubo una gran batalla en el cielo: Miguel y sus ángeles luchaban contra el dragón; y luchaban el dragón y sus ángeles,
12.8. pero no prevalecieron, ni fue hallado más su lugar en el cielo.
12.9. Y fue lanzado fuera aquel gran dragón, la serpiente antigua, que se llama Diablo y Satanás, quien engaña a todo el mundo; fue arrojado a la tierra, y sus ángeles fueron arrojados con él.

 


Monumento al Ángel caído. Parque del Retiro. Madrid. 

 

En el cristianismo, Miguel y la lucha del Bien contra el Mal retomó también el mito de la psicostasia o del peso del alma del difunto tras la muerte. Se trata también de un mito egipcio. Delante del tribunal de Osiris, Anubis pesaba el alma del muerto poniendo en un platillo de la balanza el corazón y en el otro, la pluma de Mâât, la diosa de la Verdad. En el cristianismo Anubis es sustituído por San Miguel. El demonio, tramposo, intenta falsear la pesada para hacerse con el alma del desdichado. Así lo vemos en diversas representaciones iconográficas medievales. 



San Miguel pesa en una balanza las buenas y malas obras de un difunto.
La actitud serena del arcángel se contrapone a la del demonio y sus esbirros,
que intentan falsear el resultado para llevarse al infierno el alma del desdichado. Lateral de altar de la Vall de Ribes, del maestro de Soriguerola, (finales del siglo XIII), Museu Episcopal de Vic (MEV)

 

San Miguel ha sido venerado por los cristianos como el mayor de los arcángeles. Su lema, "Quien como Dios?" lo proclama como el gran adalid de la fe. 

Desde tiempos antiguos ha sido también considerado como un ángel protector, al que se ha vinculado también con la sanación. Es también Miguel el que termina con algunas epidemias, como atestigua su estatua en el Castel de Sant'Angelo de Roma. 



Taller de Rubens: San Miguel expulsando a Lucifer y los ángeles caídos.
Museo Nacional Thyssen-Bornesmisza. Madrid. 
 
En esta versión, Miguel y sus ángeles empuñan un haz de rayos.
Probablemente este detalle justifica que se le declarara como
patrón de radiólogos y  radioterapeutas. 

A veces se representa a San Miguel con una lanza, pero en otras representaciones empuña una espada flamígera o un rayo. Tal vez por esta razón en 1941, la Sagrada Congregación para el Estudio de los Ritos del Vaticano declaró al Arcángel San Miguel, patrón y protector de los radiólogos y radioterapeutas. En el documento consta: “Sanctus Michael Archangelis. Pro Radiologis et Radiumterapeuticis et Protectur Declaratur. Decret datum Romae, ex S.S. Rituum Congretatione, die 16 Januarii 1941".

Como recuerda el Dr. Albert Biete, en aquel momento, muchos médicos simultaneaban la radiología con la radioterapia, tanto de tumores malignos como benignos, y los límites de ambas especialidades no eran muy precisos. Tampoco existía todavía el concepto de Radiooncólogo o oncólogo clínico. Al parecer, el demonio en este caso se identificó con los procesos cancerosos, y la radiante espada de San Miguel con la radioterapia que podía remediar el proceso. Y realmente, el cáncer es uno de los peores males de nuestro tiempo. 



Maestro de Zafra. San Miguel arcángel (ca. 1500)
Museo del Prado. Madrid. 


Bibliografía

Biete A. Una mirada al pasado VI: Anastas Kotzareff: Un visionario en la aproximación multidisciplinar en el tratamiento del cáncer. Sociedad Española de Oncología Radioterápica. 
https://seor.es/wp-content/uploads/2020/05/Mirada_Pasado_VI.pdf

  


 


Sant Miquel, 

patró de radiòlegs i radioterapeutes






Lluís Borrassà

Retaule de Sant Miquel (centre)

(1416) 

Temple i pa d'or sobre taula 556 x 330 cm
Procedeix del monestir de St. Miquel de Cruïlles
Museu d'Art. Girona.




Al centre del retaule hi apareix l'arcàngel vestit amb armadura i escut, i ales multicolors que recorden la cua d'un paó real, mentre trepitja i clava la seva llança sobre un drac, representació del mal. En aquest cas, la figura del drac substitueix a la d'un dimoni, igual com també apareix en altres iconografies. En definitiva, Sant Miquel venç el dimoni, el bé venç al mal. Una llegenda que es perd en la nit dels temps. Per a alguns, això ja es perfilava a l'antiga llegenda egípcia d'Horus vencent a Seth.

En l'imaginari cristià, els àngels glorificaven a Déu al cel. Eren éssers purs que es dividien en nou categories:
Serafins, querubins, trons;
Dominacions, virtuts, potestats;
Principats, àngels i arcàngels.
Els arcàngels eren els de major rang.



Pieter Brueghel: La caiguda dels àngels rebels.
Museu Reial Museu de Belles Arts. Brusel·les.
  


 

Entre els arcàngels en destacava un, Luzbel, de gran bellesa. Era tan bell que un dia, ple de supèrbia, va voler ser tan important com el mateix Déu, aconseguint tenir alguns partidaris. Aquest fet va originar una gran lluita al cel: l'arcàngel Miquel va capitanejar als àngels fidels a Déu, sota el lema "Qui com Déu?" i van lluitar contra Luzbel i els àngels rebels.

El resultat de la batalla va ser favorable a Miquel. Luzbel va ser derrotat i des de llavors va passar a anomenar-se Llucifer, l'àngel caigut. Ell i els àngels rebels van ser expulsats del cel i es va crear per a ells un terrible lloc: l'infern. Des de llavors, Llucifer i els seus àngels, ja transformats en dimonis intenten induir el mal als humans, per arrossegar-los a l'infern. Per la seva banda l'arcàngel Miquel i els seus àngels segueixen lluitant aferrissadament perquè el bé rodegi al món.




Luca Giordano: L'arcàngel Sant Miquel lluitant contra els àngels caiguts

L'Apocalipsi (12: 7-9) relata així els fets:

12.7. I va haver-hi una gran batalla al cel: Miquel i els seus àngels lluitaven contra el drac; i lluitaven el drac i els seus àngels,

12.8. però no van prevaldre, ni es va tornar a trobar el seu lloc al cel.

12.9. I va ser llançat a fora aquell gran drac, la serp antiga, que es diu diable i Satanàs, qui enganya a tothom; va ser llançat a la terra, i els seus àngels van ser expulsats amb ell.



Monument a l'Àngel caigut. Parc del Retiro. Madrid. 


En el cristianisme, Miquel i la lluita del Bé contra el Mal va reprendre també el mite de la psicostàsia o del pes de l'ànima del difunt després de la mort. Es tracta també d'un mite egipci. Davant del tribunal d'Osiris, Anubis pesava l'ànima del mort posant en un platet de la balança el cor i a l'altre, la ploma de Mâât, la deessa de la Veritat. En el cristianisme Anubis és substituït per Sant Miquel. El dimoni, trampós, intenta falsejar la pesada per fer-se amb l'ànima del desgraciat. Així ho veiem en diverses representacions iconogràfiques medievals. 



Sant Miquel pesa en una balança les bones i males obres d'un difunt.
L'actitud serena de l'arcàngel es contraposa a la del dimoni i els seus esbirros,
que intenten falsejar el resultat per dur-se l'ànima del desgraciat a l'infern. 

Lateral d'altar de la Vall de Ribes, del mestre de Soriguerola (finals de segle XIII), Museu Episcopal de Vic (MEV)


Sant Miquel ha estat venerat pels cristians com el més gran dels arcàngels. El seu lema, "Qui com Déu?" el proclama com el gran defensor de la fe.

Des de temps antics també ha estat considerat com un àngel protector, el qual s'ha vinculat també amb la sanació. És també Miguel qui acaba amb algunes epidèmies, com testifica la seva estàtua al Castel de Sant Angelo de Roma.



Taller de Rubens: Sant Miquel expulsant a Llucifer i els àngels caiguts.
Museu Nacional Thyssen-Bornesmisza. Madrid. 

En aquesta versió, Miguel i els seus àngels empunyen feixos de raigs.
Probablement aquest detall justifica que se’l declarés com 
el patró de radiòlegs i radioterapeutes.



De vegades es representa a Sant Miquel amb una llança, però en altres representacions empunya una espasa flamígera o un llamp. Potser per aquesta raó el 1941, la Sagrada Congregació per a l'Estudi dels Ritus del Vaticà va declarar a l'Arcàngel Sant Miquel, patró i protector dels radiòlegs i radioterapeutes. En el document consta: "Sanctus Michael Archangelis. Pro Radiologis et Radiumterapeuticis et Protectur Declaratur. Decret datum Romae, ex S.S. Rituum Congretatione, die 16 Januarii 1941 ".

Com recorda el Dr. Albert Biete, en aquell moment, molts metges simultanejaven la radiologia amb la radioteràpia, tant per tractar tumors malignes com benignes, i els límits d'ambdues especialitats no eren massa precisos. Tampoc no existia encara el concepte de Radiooncóleg o oncòleg clínic. Segons sembla, el dimoni en aquest cas es va identificar amb els processos cancerosos, malignes com ell, i la radiant espasa de Sant Miquel amb la radioteràpia que podia remeiar el procés. I és que certament, el càncer és un dels pitjors mals del nostre temps.


Mestre de Zafra. Sant Miquel arcàngel (ca. 1500)
Museu del Prado. Madrid. 



Bibliografía

Biete A. Una mirada al pasado VI: Anastas Kotzareff: Un visionario en la aproximación multidisciplinar en el tratamiento del cáncer. Sociedad Española de Oncología Radioterápica. 
https://seor.es/wp-content/uploads/2020/05/Mirada_Pasado_VI.pdf


lunes, 27 de septiembre de 2021

Santos Cosme y Damián, patronos de los médicos (II)

versió catalana | versión española










Jaume Huguet 

Retaule de Sant Nin i Sant Non 
o dels Sants Metges 

(1460) 

Pintura al temple y pan de oro sobre tabla
Seu d'Ègara. Terrassa






Ayer, día de San Cosme y Damián (26 de septiembre), comentábamos algunos aspectos sobre la leyenda de los patronos de los médicos y de algunas de las más destacadas representaciones artísticas. Pero continuaremos haciéndolo hoy (27 de septiembre) ya que antiguamente la festividad de estos santos anargiros tenía lugar en este día. 



Miquel Nadal: Retablo de San Cosme y San Damián.
Catedral de Barcelona.



De hecho, las leyendas sobre los santos hermanos médicos se entrecruzan y aparecen en diversos lugares y fechas. Hasta tal punto que la Iglesia Oriental festeja en tres días diferentes esta festividad. ¿Y por qué surge esta leyenda en diversos lugares a la vez? A nuestro modo de ver porque en realidad, la historia de unos hermanos médicos dotados de poderes divinos no es más que la transformación de Macaón y Podalirio, los hijos mortales de Asclepio, el dios griego de la Medicina, ya citados en la Ilíada. Muchas veces los santos cristianos recogen en todo o en parte los viejos mitos de la Antigüedad. 



Cosme y Damián transplantan una pierna (comienzos del s. XVI). 

Stuttgart, Württembergisches Landesmuseum

La significación de San Cosme y San Damián como símbolo de los médicos cristianos era tal que en ya desde tiempos antiguos algunas sagas de médicos usaban sus nombres. En la época de las Cruzadas existió también una orden caballeresca de S. Cosme y S. Damián que se dedicaba a la asistencia de los peregrinos enfermos que se dirigían a Jerusalén y al intercambio de prisioneros con los sarracenos. 

En el año de 1226 el gremio de cirujanos de París eligió a S. Cosme y S. damián como patronos y como que las reuniones de este gremio tenían lugar en la iglesia consagrada a dichos santos, ésta fue titulada "Colegio de San Cosme". poco a poco se convirtió en un centro de formación, en donde los cirujanos recibían una instrucción especializada.  Este Colegio subsistió hasta 1713, dando lugar a partir de entonces a la Academia de Cirugía de París. En Suiza, los médicos de Solothurn se reunieron en unn gremio consagrado a estos santos (1572). Así fue como progresivamente los santos Cosme y Damián fueron considerados patrones de médicos, cirujanos, farmacéuticos, dentistas, barberos, etc. En Italia los barberos celebran todavía el día de sus patronos San Cosme y San Damián. 




Goigs de Sant Cosme i Sant Damià,
copatronos del Prat de Llobregat
(Foto gentileza del Dr. Jaume Padrós) 

Una prueba de la gran devoción a estos santos son los numerosos pueblos y ciudades que en todo el mundo los veneran como patronos. Muchas veces en el origen de este patronazgo está una epidemia o alguna temible enfermedad por la que se iniciaron rogativas. Mencionemos como ejemplo las ciudades de Praga, Florencia, Salamanca, Prat de Llobregat... en Catalunya muchos lugares y ermitas están consagradas a estos "Sants Metges".



Fernando del Rincón: Milagro de los
santos médicos Cosme y Damián (1510)
Óleo sobre tabla, 188 x 155 cm
Museo del Prado, Madrid. 

Precisamente me voy a referir ahora al retablo dels "Sants Metges", de Jaume Huguet, conservada en la Seu d'Egara de Terrassa. Se trata de una obra maestra del gótico catalán, de la que aportamos un detalle al comenzar estas líneas. En esta escena se representa el milagro atribuido a los santos anargiros: el transplante de una pierna de un negro a un blanco. En nuestra época no llaman mucho la atención este tipo de transplantes (aunque probablemente sí realizarlos en personas probablemente no inmunocompatibles), pero en el s. XV esto debía suscitar una gran admiración. 


Isidro de Villoldo (discípulo de Berruguete)
Museo Nacional de escultura de Valladolid (1547)


El milagro se relata en la Leyenda áurea de Jacques de la Voragine (s. XIII). El diácono Justiniano, sacristán de la iglesia dedicada a los santos Cosme y Damián presentaba úlceras de pierna que se infectaron, causándole gran dolor. Una noche, los santos patronos se le aparecieron en sueños y le transplantaron la pierna, colocándole la de un criado etíope que había fallecido el día antes. 



Escena en la que Cosme y Damián
seccionan la pierna del cadáver del etíope


En el retablo de Jaume Huguet, aparecen los santos hermanos, revestidos con su indumentaria de médicos ribeteada de armiño y con sendos birretes en la cabeza. Ya han seccionado la pierna del cadáver del etíope y la están transplantando al clérigo. La pierna seccionada del receptor yace al lado de la cama dejando bien patente la razón del transplante: está llena de úlceras de bordes netos, sin eritema subyacente. Al fondo a la derecha se ve una prefiguración en la que Cosme y Damián están seccionando la pierna del africano. Curiosamente, le seccionan la pierna derecha, cuando la que necesitan es la izquierda. Pequeños detalles que debieron pasar desapercibidos al pintar la obra. 



Maestro de los Balbases:
El milagro de los santos médicos (1495). 

Los santos reciben ayuda sobrenatural para la compleja intervención. Una ayuda que se simboliza en los dos ángeles que actúan como asistentes, portando el estuche de instrumentos y el tarro de ungüento. El paciente se muestra echado en la cama con mirada perdida y semblante macilento. Para dar una mayor teatralidad, lleva la cabeza vendada. Según la Leyenda áurea, al día siguiente el diácono Justiniano comprobó los efectos benéficos de tal intervención, y pudo andar normalmente, libre ya de las úlceras. El asombrado diácono acudió al cementerio donde con la ayuda de varias personas curiosas abrieron la tumba y hallaron el cuerpo de un hombre negro sin una pierna y a su lado la pierna enferma del diácono. Fueron así testigos del milagroso transplante. 


Jaume Huguet: Retablo de Sant Nin i Sant Non o dels Sants Metges.
Seu d'Egara. Terrassa


El milagro de la pierna no se puede ver solamente en el magnífico retablo de Terrassa. Aparece representado en numerosas obras de arte, de las que aportamos algunos ejemplos destacados en esta entrada. 



Fra Angèlico: Milagro de San Cosme y San Damián. San Marco, Florencia. 

  
El retaule de Sant Nin i Sant Non. 


Bibliografía

Alonso J.R. Neurociencia. Los milagros de San Cosme, San Damián y Pedro Cavadas. 
https://jralonso.es/2013/02/28/los-milagros-de-san-cosme-san-damian-y-pedro-cavadas/

Bruguera M. Sant Cosme i sant Damià, els sants patrons dels metges. Annals de Medicina 2021;104:92-96.
Yarza Luaces J. «DOSSIER: Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén». Terme, 1994, Núm. 9, p. 25-38.    https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/40616 

 


 


Sant Cosme i Sant Damià, patrons dels metges (II)









Jaume Huguet 

Retaule de Sant Nin i Sant Non 
o dels Sants Metges 

(1460) 

Pintura al temple y pan de oro sobre tabla
Seu d'Egara. Terrassa



Ahir, dia de Sant Cosme i Damià (26 de setembre), comentàvem alguns aspectes sobre la llegenda dels patrons dels metges i algunes de les principals representacions artístiques. Avui (27 de setembre) continuarem fent-ho ja que antigament la festivitat d'aquests sants anargirs es celebrava aquest dia.


Miquel Nadal: Retaule de Sant Cosme i Sant Damià.
Catedral de Barcelona.

De fet, les llegendes sobre els sants germans metges s'entrecreuen i apareixen en diversos llocs i dates. Fins a tal punt que l'Església Oriental celebra aquesta festivitat en tres dies diferents. I per què sorgeix aquesta llegenda en diversos llocs al mateix temps? Segons la nostra manera de veure-ho, és perquè en realitat, la història d'uns germans metges dotats de poders divins no és més que la transformació de Macaó i Podaliri, els fills mortals d'Asclepi, el déu grec de la Medicina, ja citats a la Ilíada. Moltes vegades els sants cristians recullen en part o en la seva totalitat els vells mites de l'Antiguitat.


Cosme i Damià transplanten una cama (principis del s. XVI). 

Stuttgart, Württembergisches Landesmuseum



La significació de Sant Cosme i Sant Damià com a símbol dels metges cristians era tal que, ja des de temps antics, algunes sagues de metges empraven els seus noms. A l'època de les Croades també va existir una ordre cavalleresca de S. Cosme i S. Damià que es dedicava a l'assistència dels pelegrins malalts que es dirigien a Jerusalem i a l'intercanvi de presoners amb els sarraïns.

El 1226 el gremi de cirurgians de París va triar a S. Cosme i S. Damià com a patrons i com que les reunions d'aquest gremi tenien lloc a l'església consagrada a aquests sants, aquesta va ser anomenada "Col·legi de Sant Cosme". A poc a poc es va convertir en un centre de formació, on els cirurgians rebien una instrucció especialitzada. Aquest Col·legi va subsistir fins el 1713, donant lloc des de de llavors a l'Acadèmia de Cirurgia de París. A Suïssa, els metges de Solothurn es van reunir en un gremi consagrat a aquests sants (1572). Així va ser com progressivament els sants Cosme i Damià van ser considerats patrons de metges, cirurgians, farmacèutics, dentistes, barbers, etc. A Itàlia els barbers celebren encara el dia dels seus patrons Sant Cosme i Sant Damià.

 

Goigs de Sant Cosme i Sant Damià,
copatrons del Prat de Llobregat
(Foto gentilesa del Dr. Jaume Padrós) 


Una prova de la gran devoció a aquests sants són els nombrosos pobles i ciutats que arreu del món els veneren com a patrons. Moltes vegades l’origen d'aquest patronatge està en una epidèmia o en una malaltia temible per la qual es van iniciar rogatives. Mencionem com a exemple les ciutats de Praga, Florència, Salamanca, Prat de Llobregat ... a Catalunya molts llocs i ermites estan consagrades a aquests "Sants Metges". 



Fernando del Rincón: Miracle dels
sants metges Cosme i Damià (1510)
Oli sobre taula, 188 x 155 cm
Museu del Prado, Madrid. 


A continuació em referiré al retaule dels "Sants Metges", de Jaume Huguet, conservat a la Seu d'Egara de Terrassa. Es tracta d'una obra mestra del gòtic català, de la qual n’aportem un detall a l’inici d’aquestes línies. En aquesta escena es representa el miracle atribuït als sants anargirs: el trasplantament d'una cama d'un negre a un blanc. A la nostra època no criden especialment l'atenció aquest tipus de trasplantaments (encara que possiblement sí realitzar-los en persones probablement no immunocompatibles), però això al s. XV devia generar una gran admiració. 

El miracle es relata a la "Llegenda àuria" de Jacques de la Voragine (s. XIII). El diaca Justinià, sagristà de l'església dedicada als sants Cosme i Damià, presentava úlceres a la cama que es van infectar, provocant-li un gran dolor. Una nit, els sants patrons se li van aparèixer en somnis i li van trasplantar la cama, col·locant-li una d'un criat etíop que havia mort el dia abans.


Escena en què Cosme i Damià seccionen la cama del cadàver de l’etíop


Al retaule de Jaume Huguet, apareixen els sants germans, revestits amb la seva indumentària de metges ribetejada d'ermini i amb sengles birrets al cap. Ja han seccionat la cama del cadàver de l'etíop i l'estan trasplantant al clergue. La cama seccionada del receptor jeu a la banda del llit deixant ben palesa la raó del trasplantament: és plena d'úlceres de vores netes, sense eritema subjacent. Al fons a la dreta es veu una prefiguració en la que Cosme i Damià estan seccionant la cama de l'africà. Curiosament, li seccionen la cama dreta, quan la que necessiten és l'esquerra. Petits detalls que devien passar desapercebuts al pintar l'obra.


Mestre dels Balbases:
El miracle dels sants metges (1495). 
 

Els sants reben ajuda sobrenatural per la complexa intervenció. Una ajuda que es simbolitza en els dos àngels que actuen com a assistents, portant l'estoig d'instruments i el pot d'ungüent. El pacient es mostra estirat al llit amb mirada perduda i semblant macilent. Per donar una major teatralitat, porta el cap embenat. Segons la Llegenda àuria, l'endemà el diaca Justinià va comprovar els efectes benèfics de la intervenció, i va poder caminar normalment, ja lliure de les úlceres. El sorprès diaca va acudir al cementiri on amb l'ajuda de diverses persones curioses van obrir la tomba i van trobar el cos d'un home negre sense una cama i al seu costat la cama malalta del diaca. Van ser així testimonis del miraculós trasplantament.


Jaume Huguet: Retaule de Sant Nin i Sant Non o dels Sants Metges.
Seu d'Egara. Terrassa

 
El miracle de la cama no només es pot veure al magnífic retaule de Terrassa. Apareix representat en nombroses obres d'art, de les que aportem alguns exemples destacats en aquesta entrada.


Fra Angèlico: Miracle de Sant Cosme i Sant Damià. San Marco, Florència. 



El retaule de Sant Nin i Sant Non. 




Bibliografía

Alonso J.R. Neurociencia. Los milagros de San Cosme, San Damián y Pedro Cavadas. 
https://jralonso.es/2013/02/28/los-milagros-de-san-cosme-san-damian-y-pedro-cavadas/
    
Bruguera M. Sant Cosme i sant Damià, els sants patrons dels metges. Annals de Medicina 2021;104:92-96.

Yarza Luaces J. «DOSSIER: Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén». Terme, 1994, Núm. 9, p. 25-38.  https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/40616 

domingo, 26 de septiembre de 2021

Santos Cosme y Damián, patronos de los médicos (I)


versió catalana | versión española










Jaume Huguet 

San Cosme y San Damián
(Fragmento del 
Retaule dels Sants Metges) 

(1460) 

Temple y pan de oro sobre tabla
Seu d'Ègara. Terrassa.





Se celebra hoy la festividad de los santos Cosme y Damián, patronos de médicos y cirujanos. 

Cosme y Damián  (del griego Κοσμάς y Δαμιανός) eran dos hermanos de Égea, en Cilicia, que la tradición sitúa en los tiempos del emperador Diocleciano (244-311). Sus nombres significan "el bien adornado" (Cosme) y el domador (Damián). Eran cristianos y como una forma de caridad practicaban la Medicina y la Cirugía de forma gratuita, entre los necesitados que presentaban enfermedades y males físicos. Lo hacían de forma altruista y desinteresada, no aceptando ningún pago por sus servicios. Por esto también se les conoce como los santos anargiros (En griego,  Άγιοι Ανάργυροιde ana = nada; y argiros = plata, dinero). 


Hans von Wechtlin. Grabado con los
Santos Cosme y Damián.
En: Feldbuch der Wundtartzney.
Estrasburgo, 1517. 

Retablo de San Cosme y San Damiàn,
procedente de Sant Miquel de Verdú
Museu Episcopal de Vic (MEV).

El Imperio Romano era tolerante con las religiones, pero obligaba como prueba de lealtad a prestar culto al emperador. Cosme y Damián, como tantos otros cristianos se negaron a hacerlo, ya que creían en un Dios único. La leyenda dice que por este motivo Lisias, el gobernador de Cilicia dispuso que fueran martirizados, quemados vivos y decapitados hacia el año 300 dC.  Fueron sepultados en Siria, en donde se edificó una basílica en su honor, y más tarde su culto se extendió a toda la cristiandad. Su culto alcanzó una gran difusión en Bizancio, donde el propio emperador Justiniano (482-565) agradecido por haber sido curado gracias a la aparición de los santos, mandó erigirles una importante iglesia. 



Mosaico de la basílica de  los santos Cosme y Damián, en Roma. 
(s. VI). 

Abajo, detalle del mismo mosaico: San Pedro conduce a Cosme ante Cristo.
El santo anargiro lleva en sus manos la corona de mártir y colgando de la cintura, la bolsa con el material médico y los ungüentos.




En Roma, ya hay indicios de la veneración a San Cosme y San Damián desde el s. VI. El papa Félix IV (526-530) les erigió una basílica en las cercanías del Forum pacis, un lugar donde solían reunirse los médicos desde la Antigüedad, y donde según la tradición vivió Galeno. En el ábside de la basílica, un mosaico muestra a S. Pedro y S. Pablo conduciendo a los dos santos ante Cristo. Los santos anargiros llevan la bolsa con el instrumental y ungüentos. Una inscripción recuerda que los "médicos sagrados" Cosme y Damián traen a la humanidad la esperanza y la salud. 



San Cosme, con la toga ribeteada de armiño,
mostrando la lanceta que ha sacado
del estuche de instrumentos. 
Los santos médicos se suelen representar con las togas propias de los médicos y cirujanos de la época. Así los encontramos por ejemplo en el retablo "dels Sants Metges", obra de Jaume Huguet, en la Seu d'Egara de Terrassa. Es de destacar el ribete de armiño de Cosme, indudablemente el médico y la toga, algo más austera de Damián, propia de los cirujanos. 

  

Los santos Cosme y Damián aparecen en el Retaule dels Sants Metges de Jaume Huguet revestidos con las togas y birretes que usaban habitualmente los médicos y cirujanos en el s. XV. 
Jaume Huguet: Retaule dels Sants Metges. Seu d'Egara. Terrassa. 


Los atributos de los anargiros son los instrumentos propios del desempeño de su profesión. Los encontramos representados con un recipiente para contener medicinas, el bocal, e instrumentos quirúrgicos. También se les representa con un frasco de vidrio de uroscopia, lleno de orina para analizar el color y los posos de la orina del enfermo. La espátula es otro de sus símbolos, ya que se usaba para mezclar y aplicar ungüentos (no olvidemos que los santos se consideran también patronos de los farmacéuticos). Otros atributos son una bolsa de piel, una caja de instrumental: pinzas, punzones de hueso para hacer sangrías, redomas...  

Disponemos de numerosas obras de arte celebrando a los patronos de los médicos. Mañana consideraremos las referentes a sus milagros. Pero hoy avanzaremos algunas de las representaciones de los Santos Cosme y Damián que nos parecen especialmente relevantes:   




Bartolomeo Vivarini: San Cosme en traje de médico con pomo de ungüento y espátula (segunda mitad del s. XV). Colección particular. Amsterdam.




Hans von Kulmbach: Alas de altar en Nuremberg (circa 1500).
Los dos santos aparecen como protectores de médicos
(realizando la uroscopia) y farmacéuticos (con el pomo de ungüentos). 



Donatello: Terracota representando a los Santos Cosme y Damián.
Sacristía de San Lorenzo de Florencia (1428)
Esta obra fue ejecutada por encargo de los Médici, los gobernantes de la ciudad, que también los tenían como santos protectores (Medici = médicos)


En la tumba de Lorenzo el Magnífico también aparece la Virgen de Miguel Angel
flanqueada por los santos Cosme y Damián, protectores de la familia. 



Rogier van der Weyden. La Virgen en una "sacra conversazione": a la izquierda
S. Pedro y S. Juan Bautista. A la derecha, S. Cosme y S. Damián
con la indumentaria médica habitual. Esta obra también
fue un encargo de la familia Médici, que consideraba
a los santos médicos como sus emblemáticos patronos. 
 



Tiziano: San Marcos entronizado, rodeado de santos.
A la izquierda, Stos Cosme y Damián, protectores de los médicos.
A la derecha, S. Roque y S. Sebastián, abogados de la peste.
Esta obra fue encargada por la Serenísima República de Venecia
ante una epidemia de peste que asoló la ciudad (1510).
Iglesia de Santa María de la Salute, Venecia.
 



Miquel Nadal: Los Stos. Cosme y Damián ante el gobernador Lísias (s. XV).
Catedral de Barcelona. 



Fra Angelico: San Cosme y San Damián ante el gobernador Lisias.
Los santos hermanos aparecen a la izquierda, con dalmáticas y birretes de médicos. 




Fra Angelico: Retablo de San Marco. Florencia.
En primer plano, arrodillados los santos Cosme y Damián,
revestidos con las togas rojas, características de los médicos.   



  


 


Sant Cosme i Sant Damià, 

patrons dels metges (I)










Jaume Huguet 

San Cosme y San Damián
(Fragmento del 
Retaule dels Sants Metges) 

(1460) 

Temple y pan de oro sobre tabla
Seu d'Ègara. Terrassa.






Avui, 26 de setembre, es celebra la festa dels Sants Cosme i Damià, patrons de metges i cirurgians. 

Cosme i Damià (del grec Κοσμάς i Δαμιανός) eren dos germans d’Egea, a Cilícia, que la tradició situa en els temps de l'emperador Dioclecià (244-311). Els seus noms signifiquen "el ben adornat" (Cosme) i el domador (Damià). Eren cristians i practicaven la Medicina i la Cirurgia com a forma de caritat, de franc, entre els necessitats que presentaven malalties i mals físics. Ho feien de forma altruista i desinteressadament, doncs no acceptaven cap pagament pels seus serveis. Per això també se'ls coneix com els sants anargirs (En grec, Άγιοι Ανάργυροι, de ana = gens; i argiros = argent, diners).


Hans von Wechtlin. Gravat amb els 
Sants Cosme i Damià.
En: Feldbuch der Wundtartzney.
Estrasburg, 1517. 


Retaule de Sant Cosme i Sant Damià,
procedent de Sant Miquel de Verdú
Museu Episcopal de Vic (MEV).


L'Imperi Romà era tolerant amb les religions, però obligava a prestar culte a l'emperador com a prova de lleialtat. Cosme i Damià, com tants altres cristians es van negar a fer-ho, ja que creien en un únic Déu. La llegenda diu que per aquest motiu Lisias, el governador de Cilícia va disposar que fossin martiritzats, cremats vius i decapitats cap a l'any 300 dC. Van ser sepultats a Síria, on es va edificar una basílica en honor seu, i més tard el seu culte es va estendre a tota la cristiandat. El seu culte va aconseguir una gran difusió a Bizanci, on el propi emperador Justinià (482-565) agraït per haver estat curat gràcies a l'aparició dels sants, va manar erigir una important església a ells dedicada.


Mosaic de la basílica dels sants Cosme i Damià, a Roma. 
(s. VI). 

Abaix, detall del mateix mosaic: Sant Pere condueix a Cosme davant Crist.
El sant anargir porta a les seves mans la corona de màrtir i penjant de la cintura, la bossa amb el material mèdic i els ungüents.


A Roma, ja hi ha indicis de la veneració a Sant Cosme i Sant Damià des del s. VI. El papa Fèlix IV (526-530) els va erigir una basílica a les rodalies del Fòrum Pacis, un lloc on solien reunir-se els metges des de l'Antiguitat, i on segons la tradició hi va viure Galè. A l'absis de la basílica, un mosaic mostra a S. Pere i S. Pau conduint als dos sants davant de Crist. Els sants anargirs porten la bossa amb l'instrumental i els ungüents. Una inscripció recorda que els "metges sagrats" Cosme i Damià porten l'esperança i la salut a la humanitat.


Sant Cosme, amb la toga rivetejada d'ermini,
mostrant la llanceta que ha tret
de l'estoig d'instruments. 

Els sants metges se solen representar amb les togues pròpies dels metges i cirurgians de l'època. Així els trobem per exemple en el retaule "dels Sants Metges", obra de Jaume Huguet, a la Seu d'Egara de Terrassa. En destaca el rivet d'ermini de Cosme, indubtablement el metge i la toga, aquesta una mica més austera de la de Damià, pròpia dels cirurgians.
  

Els sants Cosme i Damià apareixen al Retaule dels Sants Metges de Jaume Huguet revestits amb les togues i birrets que usaven habitualment els metges i cirurgians en el s. XV. 
Jaume Huguet: Retaule dels Sants Metges. Seu d'Egara. Terrassa. 

Els atributs dels anargirs són els instruments propis de l'exercici de la seva professió. Els trobem representats amb un recipient per contenir medicines, el bocal, i instruments quirúrgics. També se'ls representa amb un pot de vidre d’uroscòpia, ple d'orina per analitzar el color i els pòsits de l'orina del malalt. L'espàtula és un altre dels seus símbols, ja que es feia servir per barrejar i aplicar ungüents (no oblidem que els sants es consideren també patrons dels farmacèutics). Altres atributs són una bossa de pell, una caixa d'instrumental: pinces, punxons d'os per fer sagnies, fioles...
Disposem de nombroses obres d'art en honor als patrons dels metges. Demà comentarem les referents als seus miracles. Però avui avançarem algunes de les representacions dels Sants Cosme i Damià que ens semblen especialment rellevants:

Bartolomeo Vivarini: Sant Cosme abillat com a metge amb un pom d'ungüent i espàtula (segona meitat del s. XV). Col·lecció particular. Amsterdam.




Hans von Kulmbach: Laterals d'altar de Nuremberg (circa 1500).
Els dos sants apareixen com a protectors de metges 
(realitzant la uroscòpia) i farmacèutics (amb el pom d'ungüents). 



Donatello: Terracota representant als Sants Cosme i Damià.
Sagristia de San Lorenzo, de Florència (1428)
Aquesta obra fou executada per encàrrec dels Médici, els governants de la ciutat que també els tenien com a sants protectors (Mèdicis = metges) 


A la tomba de Lorenzo el Magnífic també apareix la Mare de Déu de Miguel Angel flanquejada pels sants Cosme i Damià, protectors de la família.



Rogier van der Weyden. La Verge en una "sacra conversazione": a l'esquerra S. Pere i S. Joan Baptista. A la dreta, S. Cosme i S. Damià amb la indumentària mèdica habitual. Aquesta obra també va ser un encàrrec de la família Mèdici, que considerava als sants metges com els seus patrons emblemàtics.
 



Tiziano: San Marcos entronizado, rodeado de santos.
A la izquierda, Stos Cosme y Damián, protectores de los médicos.
A la derecha, S. Roque y S. Sebastián, abogados de la peste.
Esta obra fue encargada por la Serenísima República de Venecia
ante una epidemia de peste que asoló la ciudad (1510).
Iglesia de Santa María de la Salute, Venecia.
 



Miquel Nadal: Els Sants Cosme i Damiàn davant del governador Lísies (s. XV).
Catedral de Barcelona. 



Fra Angelico: Sant Cosme i Sant Damià davant del governador Lísies.
Els sants germans apareixen a l'esquerra, amb dalmàtiques i birrets de metges.  



Fra Angelico: Retaule de Sant Marc. Florència. En primer pla, agenollats els sants Cosme i Damià, revestits amb les togues vermelles, característiques dels metges.